Resultats de la cerca

La difusió d’aquest principi es deu a Guillem d’Occam, que l’emprà amb molta freqüència en els seus escrits

Professor a Viena 1919-38, s’hi féu famós per la seva “teoria universalista” de l’economia política, rèplica tant a Ricardo com al marxisme, en la mesura que no considera encertat de deslligar l’economia dels fins espirituals, religiosos, polítics i socials Filosòficament restà afí a Whitehead, i a NHartmann pel que fa a la doctrina de les categories

Adoptat pel sociòleg francès AEspinas 1844-1922, el terme ha estat filosòficament desenvolupat sobretot per TMKotarbiński 1886-1981, del cercle de Varsòvia, tot designant la ciència de l’acció eficaç i de les condicions d’aquesta eficàcia Particular ascendència ha conegut la praxeologia entre l’escola marginalista, que ha fet de l’economia una part d’aquella la praxeologia és, en aquest sentit, una ciència formal que té per objecte l’activitat racional destinada a maximitzar una finalitat amb mitjans escassos Aquesta posició és contrària a la dels qui consideren l’economia…

Difongué la doctrina cínica per l’Imperi Escriví Εψβοικόέ , sobre l’economia de Grècia, i Τροικόέ , sobre la guerra de Troia, i vuitanta discursos

Féu una anàlisi i una crítica de l’idealisme de Gentile i de Croce i del subjectivisme historicista i s’orientà vers un espiritualisme personalista i una axiologia de valors absoluts Moralità e storia nella prospettiva spiritualistica 1953, I valori fra la metafisica e la storia 1957, Economia, diretto, morale 1972

Ocupà la càtedra de metafísica de Nàpols 1738-53 i fou acusat d’heretge per l’empirisme de la seva obra Disciplinarum metaphysicarum elementa 1743-52 Posteriorment exercí d’advocat, i, com a conseqüència d’un discurs sobre l’agricultura, Intieri féu crear per a ell, a Nàpols, la primera càtedra europea d’economia política 1754 En la seva obra més important, Delle lezioni di commercio 1765, recomanà l’expropiació dels béns eclesiàstics i l’abolició dels drets feudals i establí un precedent de la teoria subjectiva del valor

Fou professor de matemàtiques a les universitats de Lió i Grenoble, inspector general 1836-48 i rector de l’Académie de Dijon 1848-62, i és considerat com l’iniciador d’un tractament matemàtic de l’economia La seva obra fonamental és Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses 1838, sobre els problemes del canvi i de les relacions entre la demanda i el preu traslladà el seu interès pel càlcul de probabilitats a la filosofia, camp en el qual es destacà amb Matérialisme, vitalisme, rationalisme 1875

Element jove de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1796 i extinent coronel d’infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle Fou amic d’Isidoro de Antillón i cofundador de l’ Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Posteriorment fou cap superior polític de les Balears setembre del 1813-juny del 1814 Promogué la creació de la càtedra d’economia política 1814 de Palma Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal febrer del 1821-març del 1822