Resultats de la cerca

Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la…

Professor a Berlín, Tübingen i Munic, tingué importància en els moviments de les joventuts catòliques i en el litúrgic Representant significat del catolicisme cultural alemany, escriví Vom Geist der Liturgie ‘De l’esperit de la litúrgia’, 1918, Der Herr ‘ElSenyor’, 1937 i Vom Sinn der Kirche ‘Del sentit de l’Església’, 1922

Serví Joan Sforza, senyor de Pesaro, Llorenç el Magnífic, Hèrcules d’Este i Cèsar Borja A la caiguda d’aquest 1503, Sforza recuperà Pesaro i féu donar mort a Collenuccio Escriví un Compendio della storia del Regno di Napoli 1539 fins al regnat de Ferran I de Nàpols, poesies en llatí i en italià, diàlegs, etc, i traduí a l’italià l' Amphitryon de Plaute

Era senyor de Melons Fou quatre vegades paer en cap Dotà l’hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d’urbanització Hom degué a les seves gestions la installació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu collegi de gramàtica i d’humanitats Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana collocada per ell

Segon comte de Benavente, gran de Castella, senyor de Villalón i Mayorga Fill de Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca i nebot de la reina de Portugal Elionor Teles de Meneses El 1410 es casà amb Elionor Enríquez y de Mendoza, filla gran de l’almirall de Castella i tia de la futura reina de Catalunya-Aragó Joana Enríquez Reuní una important biblioteca al seu castell de Benavente, on figuraven almenys dotze versions castellanes de llibres de Ramon Llull que probablement ell mateix promogué Tingué relació literària amb el rei Alfons el…

Tingut per heterodox, fou el pensador més original del judaisme medieval, després de Maimònides Escriví cinc llibres de matemàtiques i un de lògica i fou un dels primers a escriure sobre trigonometria plana En astronomia enginyà nous aparells, als quals dedicà un poema Comentarista del Pentateuc i d’una dotzena més de llibres bíblics, de la Isagoge de Porfiri i d’obres d’Aristòtil, a la seva obra principal, Milḥamot Adonay ‘Les guerres del Senyor’, sobre la filosofia de la religió, s’inclina vers l’aristotelisme

Per matrimoni fou comte de Darnius i marquès de Villel, i el 1829 li fou concedit el ducat d’Almenara Alta amb grandesa d’Espanya Des del 1786 fou un membre actiu a l’Acadèmia de Ciències i Arts en la secció d’història, per a la qual féu diverses comunicacions sobre les ametistes del Montseny, sobre mineralogia, sobre cetacis, etc, i des del 1826 presidí l’Acadèmia de Bones Lletres féu una monografia sobre el seu avantpassat Joan Fiveller Fou regidor degà de l’ajuntament de Barcelona en 1806-20 durant l’ocupació francesa de 1808-14 fugí de la ciutat, i…

Educat en el si d’una família pertanyent a la burgesia industrial renana, conegué aviat les penoses condicions dels treballadors, tant a Alemanya com a Anglaterra, i arribà a posicions teòriques i polítiques revolucionàries amb independència de Marx i, àdhuc, abans que ell Això és palès tant per la seva afiliació al moviment Junges Deutschland i a l’esquerra hegeliana com pel seu llibre Die Lage der arbeitenden Klassen in England ‘La situació de la classe obrera a Anglaterra’, 1845, fruit de dos anys d’estada a Manchester i primera anàlisi d’una situació històrica determinada,…

Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en…

La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i prosperitat socials la garantia dels…