Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Menaḥem ben Abraham Bonafos
Filosofia
Judaisme
Filòsof jueu, redactor d’un vocabulari de termes filosòfics titulat Miklal Yofi.
Les definicions hi són preses d’obres filosòfiques hebrees, en especial del Moré Nebukim de Maimònides
Karl Eugen Dühring
Economia
Filosofia
Filòsof i economista alemany.
Intentà de conciliar el positivisme de Comte amb el materialisme de Feuerbach Fou atacat pel partit socialista, i en especial per Engels Entre les seves obres cal destacar Natürliche Dialektik ‘Dialèctica natural’, 1865 i Wirklichkeitsphilosophie ‘Filosofia de la realitat’, 1895
Sebastià Pier
Filosofia
Cristianisme
Filòsof dominicà.
Professor de filosofia 1752 i teologia 1761 a Cervera el rei Carles III l’envià amb encàrrec especial al regne de Quito i al Nou Regne de Granada, després del qual reprengué el magisteri cerverí Hom li deu bona part del renaixement tomístic a Catalunya la seva obra cabdal és la Universa Philosophia aristotelico-thomista Cervera 1758 En deixà d’altres de manuscrites
Paul Deussen
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble de Schopenhauer, fou professor a les universitats de Berlín i Kiel Estudiós dels fonaments filosòfics de la religió, arribà al convenciment de la identitat de totes les religions instituïdes Entre les seves nombroses obres cal destacar Allgemeine Geschichte der Philosophie, mit besonderer Berücksichtigung der Religionen ‘Història general de la filosofia, amb especial consideració de les religions’, 6 volums, 1894-1917
NOṣir al-Dīn Tusī
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i filòsof persa.
Estigué vinculat a la secta dels assassins d’Alamūt i passà, després de la seva desfeta per Hülegü, al servei d’aquest És autor d’un tractat d’ètica, Ahlāq-i nāṣirī , però és conegut, sobretot, per la seva activitat científica Fundador i director de l’observatori astronòmic de Marāga, adaptà i traduí a l’àrab i al persa nombroses obres clàssiques, en especial d’Euclides i de Ptolemeu Les seves taules astronòmiques al-Ziǧ al-īl-hānī foren vigents fins i tot després de les d’Ulug Beg s XV
immediat | immediata
Filosofia
Dit del coneixement indirecte.
En especial GWFHegel tractà del tema del coneixement immediat a la Fenomenologia de l’esperit , on dóna a conèixer que l’immediat té un caràcter absolut que consisteix en la inseparabilitat entre el pensar i l’absolut L’immediat no és allò que s’obté a partir de la reflexió, i que per tant és sempre inacabat, sinó un coneixement que conclou, que té un final L’immediat és el coneixement adquirit sense cap instrument, sense mediació A allò conegut de forma immediata no li falta res ni li sobra res, per tant té un caràcter absolut
Rodolfo Mondolfo
Filosofia
Filòsof italià.
Ensenyà a les universitats de Torí i Bolonya Arran del feixisme emigrà 1938 a l’Argentina, on ensenyà a les universitats de Tucumán i Córdoba Hom no el pot adscriure a una escola determinada, ja que les seves idees parteixen de la mateixa natura canviant de la filosofia, entesa com un intent de donar resposta a uns problemes permanents Mostrà un interès especial per la filosofia grega antiga, el període modern Descartes, Hobbe, Condillac i pel marxisme, del qual destacà els aspectes més dinàmics Escriví, entre d’altres, Un psicologo associazionista EB de Condillac 1902, Saggi per…
Tomàs Viñas i Sala
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Escolapi, humanista i crític.
Ingressà a l’orde el 1880, i féu els estudis a Moià Moianès i a Lleó Exercí el magisteri a Catalunya fins el 1901, que anà a Roma com a arxiver i cronista de l’orde i director de les Ephemerides Calasanctianae Recorregué totes les províncies de l’orde i és autor de tres volums sobre escriptors escolapis Roma 1908-11 i d’un inventari de documents de l’arxiu general de l’orde Renuncià el càrrec i es retirà a Barcelona, on traduí al llatí l' Atlàntida de Jacint Verdaguer editada el 1929, un volum de poesies llatines, Carminum libri quattuor 1924, Versiones latinas de poesías hispánicas 1927 i…
Bartomeu Forteza Pujol
Filosofia
Filòsof.
Llicenciat en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 1962 i especialitzat en patrística, amplià estudis a Munic i obtingé la llicenciatura en filosofia també a la Gregoriana 1977 i a la Universitat de Barcelona 1978 Es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Thomas Hobbes 1993 Fou membre de la Societat Catalana de Filosofia i corresponsal per Espanya del Bulletin Hobbes publicació anual dels Archives de Philosophie Ha estat traductor de Hobbes, en especial dels escrits sobre la llibertat i la necessitat 1991, dels textos de la…
Juan Donoso Cortés
Filosofia
Història
Literatura
Política
Filòsof, literat, polític i diplomàtic espanyol.
Primer marquès de Valdegamas, era descendent d’Hernán Cortés Recomanat a Madrid pel poeta Quintana, es donà a conèixer políticament el 1832 amb una Memoria sobre la situación actual de la monarquía , en la qual propugnava un institucionalisme moderat en l’estil de la carta atorgada francesa, i que per la seva oportunitat li valgué un càrrec al ministeri de gràcia i justícia Més lligat a la corona que al liberalisme, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució del 1837, i per combatre-les fundà el periòdic El Porvenir amb…