Resultats de la cerca

L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja…

De família obrera, treballà d’empleat de banca fins que creà un negoci propi Autodidacte, començà a conrear la novella i el periodisme Estudià amb Serra i Húnter, i es doctorà el 1927 Collaborà a la Revista de Catalunya , Revue d’Esthétique de París, Review of Aesthetics and Art Criticism , Revista de Ideas Estéticas , etc Professor 1943 i catedràtic 1950 d’estètica a la Universitat de Barcelona, concebé l’estètica com a ciència independent, contrària a l’irracionalisme i al fisiologisme A través de Serra i Húnter es basà en un realisme espiritualista heretat de la…

Centrà el seu treball en l’estètica, camp en el qual intentà d’establir un cos de principis que permetessin una anàlisi de la creació artística independent d’explicacions genètiques o històriques També féu estudis de psicologia Entre les seves obres cal esmentar Die Grundfragen der Gegenwärtigen Aesthetik ‘Les qüestions fonamentals de l’estètica actual’, 1904 i Das Ich, der Traum, der Tod ‘El jo, el somni, la mort’, 1947

El sentit d’aquesta denominació està en el fet d’accentuar que la lògica no és la ciència que estudia com hom pensa, com hom actua o com quelcom és bell, sinó com hom ha de pensar, com hom ha d’actuar o com ha d’ésser quelcom per tal que sigui bell En qualsevol cas, hi és implícit l’intent de defugir el relativisme que sovint afecta les ciències

Pensador de l’hermenèutica filosòfica, estudià els mètodes de les ciències humanes —sobretot l’estètica— i cercà d’harmonitzar veritat i història A més de monografies sobre Plató 1931 i 1934, Herder 1942, Bach 1946 i Goethe 1947, és autor, entre d’altres, de Wahrheit und Methode ‘Veritat i mètode’, 1960, resumit a Le problème de la conscience historique 1963, Ästhetik und Poetik ‘Estètica i poètica’, 1993, que figuren entre els títols més rellevants de les seva obra

Hegelià, es preocupà dels problemes estètics, que enfrontà d’una manera psicològica més que no pas metafísica Considerat irreligiós i no patriòtic, fou expulsat de la càtedra de Tübingen 1844, on tornà a professar 1866-77 després d’haver-ho fet dotze anys a Zuric En la seva doctrina destaquen els conceptes d’expressió estètica i d’endopatia Són obres seves Ästhetic oder Wissenschaft der Schönen ‘Estètica o ciència del bell’, sis volums, 1847-58 i Shakespeare-Vorträge ‘Conferències sobre Shakespeare’, sis volums, 1899-1905

Professor d’estètica a la Universitat de Girona Fou director acadèmic del Programa d’Estudis Independents del MACBA Les seves investigacions s’han centrat en els àmbits de l’estètica i l’art contemporanis, especialment en les teories que sorgiren a partir del 1967 i en les pràctiques artístiques dels darrers quaranta anys Alguns dels seus treballs s’han orientat a diverses qüestions d’estètica musical Ha escrit llibres com  El rostre de l’altre Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas 1993,  Antoni Tàpies Certeses sentides 2000,  La ciutat del…

Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la fantàstica i l'…