Resultats de la cerca

Hegelià, es preocupà dels problemes estètics, que enfrontà d’una manera psicològica més que no pas metafísica Considerat irreligiós i no patriòtic, fou expulsat de la càtedra de Tübingen 1844, on tornà a professar 1866-77 després d’haver-ho fet dotze anys a Zuric En la seva doctrina destaquen els conceptes d’expressió estètica i d’endopatia Són obres seves Ästhetic oder Wissenschaft der Schönen ‘Estètica o ciència del bell’, sis volums, 1847-58 i Shakespeare-Vorträge ‘Conferències sobre Shakespeare’, sis volums, 1899-1905

Influït per Husserl des del 1902, fou professor de filosofia i sociologia a Colònia des del 1919 Retornà al protestantisme, que havia abandonat pel catolicisme, evolució que deixà empremta en el seu pensament, dominat per l’intent d’entroncar l’idealisme platonitzant de la fenomenologia husserliana amb la tradició afectiva de pensadors cristians com sant Agustí i Pascal A més del món de les essències Husserl, admet el món dels valors estètics, jurídics, religiosos, gnoseològics, etc , tan “objectiu” com aquell i que obliga l’home a “realitzar-los” en els seus actes —que així…

El psicologisme s’estengué i dominà sobretot durant bona part del s XIX

Estudià filosofia, germanística i història a les universitats de Munic i Hamburg Catedràtic de filosofia a la Hochschule für Gestaltung de Karlsruhe El 1983, el seu llibre Kritik der Zynischen Vernunft ‘Crítica de la raó cínica’ el convertí en un dels filòsofs més importants de la filosofia alemanya actual L’obra citada s’inscriu en la teoria crítica de l’Escola de Frankfurt Adorno, però sense puritanismes estètics, afirmant que el cinisme és la falsa conciència illustrada, la moderna conciència infeliç sobre la qual la Illustració ha treballat amb èxit Realitza una…

Vida i obra Llicenciat en dret, el 1916 assistí al Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors, el qual el feu entrar en els cercles culturals i periodístics barcelonins El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, exercí la docència en diversos centres, com les Escoles d’Arts i Oficis Collaborà a La Publicitat , La Veu de Catalunya , Quaderns de Poesia , El Fígaro  Madrid, Mirador ,  La Nova Revista i Revista de Catalunya Dirigí la…

Es formà amb els jesuïtes, i s’introduí en ambients mundans i llibertins, els quals li inculcaren un cert esnobisme social Estudià dret sense entusiasme, i es donà a conèixer amb versos satírics, que li valgueren, durant els primers anys de la Regència 1715-18, diversos confinaments i un breu empresonament a la Bastilla Una tragèdia neoclàssica, Oedipe 1719, plena d’allusions polítiques i anticlericals, el feu popular entre la noblesa, i fou protegit pel regent i pel rei dues pensions el 1722 Insistí en la seva crítica subversiva en el poema èpic La Henriade edició clandestina, 1723 Fou…