Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
atomisme lògic
Filosofia
Teoria de Bertrand Russell i de Ludwig Wittgenstein (en la seva primera època) segons la qual l’estructura del món és composta d’uns elements absolutament primers coneguts immediatament ( by acquaintance
), i que són el residu últim de l’anàlisi lògica.
A partir de les matemàtiques, Russell vol oferir un llenguatge perfecte i ideal, basat en la lògica formal, el qual reflecteix en les seves estructures la mateixa estructura del món real Dos principis regeixen l’anàlisi russelliana primer, la reducció de les proposicions complexes o moleculars a simples o atòmiques, les quals enuncien fets elementals i de les quals depèn la veritat o la falsedat d’aquelles segon, la reducció dels coneixements per descripció a objectes i fets primers que són els coneguts immediatament by acquaintance , i que en la metafísica de Russell i de…
formalització
Filosofia
Procés en virtut del qual hom especifica, mitjançant un metallenguatge , l’estructura d’un llenguatge.
Són formalitzables tant el llenguatge ordinari o cadascun dels seus aspectes l’esportiu, el social, el literari, etc com el filosòfic, el científic, el matemàtic, el lògic, etc La formalització exigeix que hom enumeri tots els signes no definits del llenguatge escollit, especifiqui les condicions en què una fórmula concreta pertany a aquest llenguatge i presenti tant els axiomes usats com a premisses com les regles d’inferència acceptades per fer deduccions en el tal llenguatge
David Hartley
Filosofia
Medicina
Metge i filòsof anglès.
Inscrit dins el corrent materialista de la illustració anglesa, estudià l’estructura dels processos fisiològics i llur relació amb els psicològics És conegut com a fundador de l' associacionisme Escriví, en dos volums, Observations on Man 1749
Henri Duméry
Filosofia
Filòsof francès.
La seva aportació fonamental ha estat en el camp de la filosofia de la religió, que estructura mitjançant un mètode de descripció fenomenològica i d’anàlisi crítica Philosophie de la religion , 1957 Phénoménologie et religion, 1958 Philosophie et religion , 1965 Imagination et religion, 2006
Arthur Stanley Eddington
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, astrofísic i filòsof britànic.
Estudià a la Universitat de Manchester i en el Trinity College de Cambridge L’any 1906 fou nomenat director assistent del Royal Observatory de Greenwich, i l’any 1913 esdevingué professor d’astronomia i filosofia experimental de la Universitat de Cambridge L’any 1914 fou nomenat director de l’observatori de la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva mort De l’any 1921 al 1923 presidí la Royal Astronomical Society Entre els seus estudis més importants es destaquen unes investigacions teòriques sobre el moviment, l’estructura interna i l’evolució dels estels Investigà…
eidos
Filosofia
Terme que significa en la llengua corrent l’aspecte o la forma visible d’una cosa o d’una persona.
En la filosofia de Plató i Aristòtil, designa la forma i l’estructura intelligible de les coses, és a dir, el seu ésser o essència Se'n deriva l’adjectiu eidètic, amb el sentit de relatiu a l’essència de l’ens Així, encara en la fenomenologia de Husserl, coneixement eidètic vol dir coneixement essencial
reïficar
Filosofia
Convertir (un concepte abstracte) en cosa o concebre’l en analogia amb la natura i estructura de les coses.
Richard Bevan Braithwaite
Filosofia
Filòsof anglès.
Professor de filosofia moral a les universitats de Cambridge 1928-53 i Knightsbridge 1953-67 Analitzà l’estructura de les teories físiques i aplicà la teoria dels jocs als problemes morals És autor de Theory of Games as a Tool for the Moral Philosopher 1951, Scientific Explanation A Study of the Function of Theory, Probability and Law in Science 1953 i An Empiricist's View of the Nature of Religious Belief 1955
enteniment
Filosofia
Facultat de comprendre.
Hom relaciona l’enteniment amb la intuïció i el contraposa a la raó Per a la filosofia medieval, l’enteniment era la facultat de la funció intellectual intellecte L’empirisme, tanmateix, en negar tot allò que no procedeix de les dades sensibles, el limita al terreny de la pura percepció En Kant, l’enteniment estructura els continguts de l’experiència, mentre que la raó ho fa amb els continguts intellectuals en aquest sentit, Hegel fa de l’enteniment un simple moment interior del desenvolupament dialèctic de la raó
empirisme científic
Filosofia
Punt de reunió dels moviments del positivisme lògic, de l’empirisme lògic i de l’escola analista.
Presenta influències de l’empirisme anglès de Hume, de la metodologia de les ciències empíriques desenvolupades per Helmholtz, Boltzmann i Einstein, i de la lògica simbòlica de Frege Bertrand Russell fou el primer a reunir aquestes tendències, les quals es concretaren en l’Unity of Science Movement, que tenia com a òrgan de propagació “Erkenntnis” 1930, actual “Journal of Unified Science” Aquest moviment propugna la unitat de la ciència, la necessitat de comprovació de les hipòtesis i el desenvolupament d’una estructura lògica, sobretot de la física i de la matemàtica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina