Resultats de la cerca

En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’èmfasi d’…

Entès generalment com a sinònim d’intellecte, el terme assolí un peculiar significat en Kant en ésser distingit explícitament del d’enteniment Verstand , la facultat de jutjar mitjançant els conceptes, o les categories, que sintetitzen les dades de l’experiència sensible la raó Vernunft és la facultat del coneixement superior que, mitjançant les idees, o els principis anomenables també conceptes de la raó i reductibles a les tres idees transcendentals de Déu, món i ànima immortal, unifiquen darrerament tot el que és conegut per l’enteniment

És un acte que forma part del judici, en tant que és reconeixement o acceptació de la veritat enunciada per aquest

Llicenciat en dret i en filosofia i doctor en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987 amb una tesi sobre Foucault, ha estat profesor titular de la Universitat de Barcelona i després de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix filosofia i sociologia del dret Es formà com a sociòleg a Califòrnia i al Stanford, on amplià estudis, així com a Roma i Bolonya Director de recerca sobre qüestions de sociologia legal, pragmàtica i llei i intelligència artifical, fundà l’Institut de Dret i Tecnologia el 2005 del qual ha estat director fins el 2011 Fou responsable de l’estudi…

En la psicologia metafísica clàssica hom parla d’emanatisme en referir-se a l’ànima individual com a produïda per emanació de la intelligència divina nous En aquest sentit, l’emanatisme s’oposa al creacionisme

Plató en fonamentà l’existència partint de l’harmonia del cosmos i de les seves lleis immutables Entre els gnòstics hom en feia una emanació de l’ésser diví, independent d’ell, o bé un geni malèfic afrontat a l’ésser suprem Darrerament, el terme ha estat emprat en el sentit d’una suprema intelligència

D’una intelligència prodigiosa, és autor de nombrosos tractats filosòfics, fonamentats en el Vedanta , on sosté un monisme pur śuddh-advaita Oposat a la vida ascètica, predicà una devoció amorosa i joiosa envers Krixna, sota la forma d’amant de les pastores gopī de Mathura Les representacions cultuals d’aquest amor donaren lloc a abusos, i sota aquesta imatge els gurus de la secta reclamaven sovint el dret de cuixa

La potència apetitiva o apetit és pròpia d’aquells éssers que tenen coneixement Com que l’escolàstica distingeix el coneixement sensible i el coneixement intellectual, afirma també l’existència de l' apetit sensible , que té per objecte el bé particular, percebut pels sentits i pot ésser encara apetit irascible o apetit concupiscible, segons que aquest bé presenti o no dificultat, i l' apetit intellectual o voluntat, que té per objecte el bé en ell mateix, aprehès per la intelligència