Resultats de la cerca

Estudià, probablement, a Venècia i a Pàdua A partir del 1470 es dedicà a la vida militar fins deu anys més tard De retorn a Itàlia, féu amistat amb Pontano i, a Florència, polemitzà asprament amb el Polizziano Poeta i literat sensible, i també esperit inquiet i aventurer, deixà quatre llibres d' Epigrammata i quatre d' Hymni naturales, que revelen una delicada sensibilitat

D’origen patrici burgès, estudià dret a Leipzig 1765-68 i a Estrasburg 1770- 71, on es vinculà al Sturm und Drang i conegué Herder, que el féu interessar per la poesia popular, per Shakespeare, Homer i Ossian Tornà a la seva ciutat per exercir-hi d’advocat, sense gaire vocació seguí una època de gran fecunditat literària Edità, amb Merck i Herder, els Frankfurter gelehrte Anzeigen ‘Quaderns erudits de Frankfurt’, òrgan programàtic de la jove generació progressista A instàncies del duc Carles August, s’installà a Weimar 1775, on aviat es formà un important cercle intellectual Herder, Wieland,…

Fou cònsol a Roma 143 A Atenes fundà una escola de retòrica i embellí la ciutat amb obres sumptuoses, entre les quals es destaca l’Odeó, a l’Acròpolis Seguidor de l’aticisme més pur, dels seus escrits només ha restat la declamació De la República , a favor de la guerra

Es féu conèixer com a literat a l’època de l’afer Dreyfus amb les seves collaboracions a la Revue Blanche La seva obra és dominada per les polèmiques contra Charles Maurras i contra Henri Bergson, l’irracionalisme dels quals criticà Le bergsonisme , 1912 Acusà també els intellectuals del seu temps de cedir a les pressions polítiques en perjudici de la racionalitat, denúncia que elaborà en la seva obra principal, La trahison des clercs 1927 Altres obres importants són Belphégor 1918, La fin de l’Éternel 1928, Esquisse d’une histoire des Français dans leur volonté d’être une nation 1932, La…

Primer marquès de Valdegamas, era descendent d’Hernán Cortés Recomanat a Madrid pel poeta Quintana, es donà a conèixer políticament el 1832 amb una Memoria sobre la situación actual de la monarquía , en la qual propugnava un institucionalisme moderat en l’estil de la carta atorgada francesa, i que per la seva oportunitat li valgué un càrrec al ministeri de gràcia i justícia Més lligat a la corona que al liberalisme, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució del 1837, i per combatre-les fundà el periòdic El…