Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Antoni Jordana
Filosofia
Filòsof, catedràtic de la Universitat de Barcelona i deixeble de Joan Vileta.
Dedicà a Gastó de Montcada, deixeble seu, la nova versió llatina de la Retòrica , d’Aristòtil, que Francesc Escobar deixà inacabada i que ell escolià i illustrà amb nombrosos exemples 1570
Henrich Bebel
Filosofia
Literatura
Humanista i escriptor alemany en llengua llatina, professor a Tübingen.
És autor de nombrosos llibres de gramàtica, història, política, etc, i destacà sobretot com a compilador de proverbis alemanys, que traduí al llatí Proverbia germanica, 1508, com a narrador Facetiae, 1506 i com a poeta Triumphus Veneris, 1509
Conrad Celtis
Filosofia
Nom amb què era conegut l’humanista alemany Konrad Bickel.
Al llarg dels seus nombrosos viatges conegué els cercles erudits d’Alemanya i d’Itàlia Descobrí i publicà Hrosvita de Gandersheim Opera Roswithae, 1501 Horacià, escriví en llatí Ludus Dianae 1501, Amores 1502 i Odae 1513 El 1491 inicià la compilació enciclopèdica Germania illustrata
Janus Làscaris
Filosofia
Humanista grec.
Membre de la família dels Làscaris, anà a Itàlia i fou protegit dels Mèdici, que li encarregaren la recerca de manuscrits També estigué al servei de Lluís XII de França, i assistí a la fundació del Collegi Grec de Roma Edità nombrosos autors, amb un rigor extraordinari, i publicà diversos escolis
Pedro Simón Abril
Filosofia
Literatura
Humanista castellà.
Fou catedràtic de la Universitat de Saragossa Seguidor de Nebrija, defensà l’ús del castellà com a llengua de cultura i redactà en vernacle una gramàtica llatina 1573 i una de grega 1586 Recull les seves idees pedagògiques en els Apuntamientos 1589 Traduí nombrosos autors clàssics, com Terenci, Ciceró, Aristòtil, Plató, etc
Pere Sala i Vilaret
Filosofia
Periodisme
Filòsof i periodista.
Capellà, se secularitzà i es convertí al protestantisme 1884 Treballà per a la Societat Bíblica i exercí de pastor Home de pensament independent, publicà nombrosos assaigs sobre religió i sociologia Collaborà a La Revista Española 1877-86 i dirigí el diari republicà El Diluvio 1901-16 Tot professant el protestantisme, es decantà vers idees panteistes
Rafael Nadal i Lacaba
Filosofia
Metge i filòsof.
Estudià medicina a Cervera, on es doctorà 1804 el 1806 es llicencià en cirurgia Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres de Barcelona, regidor de Barcelona i diputat provincial És autor de nombrosos treballs mèdics, en els quals es mostra partidari d’una medicina empírica és important un d’aquests treballs, sobre el suïcidi, que considera degut a trastorns cerebrals
Vallabha
Filosofia
Hinduisme
Filòsof i fundador d’una secta vixnuïta.
D’una intelligència prodigiosa, és autor de nombrosos tractats filosòfics, fonamentats en el Vedanta , on sosté un monisme pur śuddh-advaita Oposat a la vida ascètica, predicà una devoció amorosa i joiosa envers Krixna, sota la forma d’amant de les pastores gopī de Mathura Les representacions cultuals d’aquest amor donaren lloc a abusos, i sota aquesta imatge els gurus de la secta reclamaven sovint el dret de cuixa
ibn Ḥazm
Filosofia
Historiografia
Literatura
Cristianisme
Dret
Poeta, filòsof, historiador, jurista i teòleg andalusí.
Legitimista partidari dels omeies, la seva activitat política el portà repetidament a la presó i a l’exili Almeria, Xàtiva, Mallorca, etc Conegut sobretot pel Ṭawq al-ḥamāma , sobre l’amor i els amants, on es revela com a excellent psicòleg, és també autor de nombrosos tractats de filosofia, de dret —on es palesa partidari del zaharisme— i d’història el Naqt al-'arūs i una història crítica de les religions, sectes i escoles
Egidio Romano
Filosofia
Nom amb què fou conegut Egidio Colonna, filòsof escolàstic.
Ermità de Sant Agustí, ensenyà teologia a París 1285-95 Discrepà de Tomàs d’Aquino en afirmar, no sols la distinció real entre essència i existència, sinó llur separació Anomenat Doctor Fundatissimus , fou famós pels seus nombrosos comentaris a les obres d’Aristòtil Als Països Catalans es difongué sobretot la seva obra De regimine principum , coneguda i citada per Francesc Eiximenis Arnau Estanyol segle XIV en féu la traducció catalana, impresa el 1480 i el 1498
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina