Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
fi
Filosofia
Allò en vista de què es dóna o és feta una cosa.
El fi, o la causa final, ha estat objecte de la reflexió filosòfica de tots els temps Sovint, tanmateix, és difícil de distingir entre causa final i causa eficient, i en ocasions, com en el cas de l’acció humana, el fi és àdhuc primer principi i motor de l’obrar D’altra banda, cal distingir l’ésser o el subjecte que es mou o actua en vista del fi fi formal o finis quo i el fi mateix fi objectiu o finis qui que el mou o el fa actuar convencionalment hom pot anomenar fi el primer i finalitat el segon,…
mecanicisme
Filosofia
Doctrina segons la qual la realitat, o almenys la realitat natural, és concebuda com una màquina o un mecanisme o és explicada segons un model mecànic.
Com a concepció mecanicista del món, el mecanicisme estableix el real com un cos únic regit per lleis mecàniques o bé com un conjunt de cossos en moviment, en el qual cas la comprensió del real coincideix fonamentalment amb la de l’atomisme establint, d’altra banda, la causalitat com a principi bàsic i determinant de tot canvi i moviment, aquest tipus de mecanicisme s’oposa generalment a tota finalitat Com a explicació mecanicista del món, el mecanicisme afirma la possibilitat i àdhuc la necessitat de donar raó dels fenòmens naturals a partir de models mecànics, però alhora manca…
monisme
Filosofia
Doctrina segons la qual només hi ha una substància, respecte a la qual tota altra substància és negada o és simplement reduïda a manifestació de l’altra.
Fonamentalment reduccionista, el monisme pot ésser dividit en dos tipus el místic i el panteista Representant típic del primer és Plotí, el concepte de l’U del qual és el principi que dóna lloc a l’oposició de subjecte i objecte mitjançant el procés d’emanacions Quant al segon tipus, n'és representant Spinoza, que resol el dualisme cartesià cos-ànima, així com els dualismes d’esperit pensament i matèria extensió i de Déu i món Parmènides, entre els antics, i Schelling, en la modernitat, poden també ésser adjuntats al monisme, però només molt impròpiament poden ésser-ho els filòsofs grecs que…
optimisme
Filosofia
Doctrina o convicció filosòfiques segons les quals el món és el millor dels possibles, és disposat de la manera millor possible dins el que permet l’ésser finit o és susceptible intrínsecament d’un perfeccionament progressiu i substancial.
Bé que Leibniz és el representant típic d’un optimisme extrem per a ell no pot haver-hi un món millor que l’existent en concret, hom pot dir que bona part dels filòsofs mantenen un optimisme de fons, que pot variar pel que fa al grau, en la mesura que accepten un sentit positiu i darrer de l’existència sigui un sentit transcendent o sigui immanent, en el sentit d’acceptar i establir el món com a radicalment sotmès a un procés d’evolució i millorament progressius Així no solament la cosmovisió cristiana, ans concepcions filosòfiques com la del marxisme, han d’ésser reconegudes com…
Edmund Husserl
Filosofia
Filòsof moravià d’origen jueu, professor a Göttingen i Friburg de Brisgòvia i cap de l’escola fenomenològica.
La seva evolució intellectual, marcada successivament per l’influx de Plató, Descartes i Kant, descriu una mena d’arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consciència La seva primera obra, Logische Untersuchungen ‘Investigacions lògiques’, 1900-01, es caracteritza pel descobriment i la descripció del contingut ideal del coneixement les “essències” de les coses A Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologische Philosophie ‘Idees relatives a una fenomenologia pura i a una filosofia fenomenològica’, 1913, Formale und transzendentale Logik ‘Lògica formal i…