Resultats de la cerca

Vida i obra Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d’Amintes II de Macedònia A divuit anys ingressà a l’Acadèmia Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren A la mort del mestre 347, Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s’uní amb Herpillis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d’ètica D’Assos passà a Mitilene d’aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l’educació d’Alexandre Aristòtil, que atribuïa una…

Estudià a València, París i Montpeller Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates 1551, amb illustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic hispànic Dugué a terme, també, la millor edició crítica 1552 de la Theriaca de Nicandro Colofonio A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escolis que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i plantes medicinals,…

Prengué el cognom Llabrés per raó d’una vinculació testamentària Cavaller de l’orde de Sant Joan, arribà a ésser batlliu de Mallorca Cooperà a la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a la qual presentà diverses memòries, sobre agricultura i arts, i a la nova erecció de la confraria de Sant Jordi, de cavallers mallorquins És autor de diverses poesies, en llatí i en castellà, algunes de les quals impreses i una de dedicada, amb una certa ironia i una mica de sarcasme, als esdeveniments del 1809 a Mallorca Traduí al castellà el Paradís perdut , de Milton,…

Estudià retòrica a Túrios Magna Grècia, però el 412 tornà a Atenes, on romangué fins que, mort el seu germà pel consell dels Trenta , hagué de refugiar-se a Mègara Restablerta la democràcia a la ciutat, es lliurà, com a logògraf, a la redacció de discursos, en els quals atacà els tirans i exigí llur càstig, i alhora intentà de recuperar el seu patrimoni perdut sota la fèrula dels oligarques Contra Eratòstenes , Contra Agorat També defensà els plets dels seus diversos clients Aquesta activitat el consagrà definitivament, perquè els seus discursos —traduïts al català per Joan…

Vida i obra Fill de Rafael d’Olesa i Pont Ciutadà honrat de Mallorca, participà en diversos certàmens poètics valencians, com el celebrat en honor de la Puríssima Concepció 1486, i també és autor d’altres poesies en català i en llatí de tema religiós, com l’ Obra en rims estramps per los trenta-tres anys de Jesucrist 1483, de tema cristològic Fou jurat el 1487 i el 1489 Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest Les seves obres profanes, en canvi, no ens han pervingut Publicà un Liber de lege christiana València 1515, en vers llatí, acompanyat d’…

Fill d’una família de mercaders, estudià lleis i cànons, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines, sempre a València Rebé ordes menors i un benefici a la catedral D’esperit lliure, atacà l’estil retòric de la predicació, la superficialitat d’algunes pràctiques religioses i no s’estigué d’acusar de sàtrapes els inquisidors Amic de Pere Joan Nunyes i de Gaspar de Centelles, sostingué amb aquest darrer una correspondència, entre el 1554 i el 1562, en castellà amb expressions colloquials en català i llatí, informant-lo de les novetats bibliogràfiques de París i Basilea i de les…

És considerat per molts com el de major significació de l’època prenicena o de la patrística en general Deixeble i successor de Climent d’Alexandria en la direcció de l’ escola cristiana d’Alexandria , a causa de dificultats amb el seu bisbe originades per la predicació només era llec quan Orígenes començà a predicar i per l’ordenació presbiteral conferida per altres prelats, s’establí a Cesarea de Palestina, on fundà una nova didascàlia D’ideologia bàsicament neoplatònica era deixeble d’Ammoni Saccas, l’eruditíssim i crític Orígenes aprofità per a la teologia cristiana n’és el primer…

Membre d’una família de juristes malequites, estudià medicina amb Abū Ga'far de Trujillo, i filosofia amb ibn Ṭufayl De jove anà al Magrib, on intervingué activament en la política cultural dels almohades Presentat ~1169 per ibn Ṭufayl al califa Yusuf, aviat gaudí de la seva amistat i fou noment cadí de Sevilla Quan ibn Ṭufayl renuncià al càrrec de metge de la cort 1182, Averrois el substituí i es mantingué en el càrrec fins que el 1195 el nou califa, Ya'qub al-Manṣur, li retirà, per raons desconegudes, la protecció amb què l’havia afavorit al principi del seu regnat Condemnat més tard per…

Arribat a Barcelona al final del segle XV, fou catedràtic de gramàtica llatina a l’Estudi General des del 1508 exercí també de preceptor particular de fills de juristes i de metges Fou també mestre de grec Vinculat al món editorial barceloní, s’implicà en la difusió dels nous mètodes pedagògics de Nebrija en l’edició del Dictionarium que Gabriel Busa adaptà al català sota el títol de Vocabularius  1507, hi figura un poema seu en honor del gramàtic castellà el 1522 Ivarra dugué a terme una nova edició de l’obra, que dedicà a l’erasmista Miquel Mai tingué cura de l’edició del Repetitio de…

Vida i obra Fill del vicecanceller Antoni Agustí i de Siscar , net del regent de la cancelleria de Ferran II Jeroni Albanell  i germà del militar i funcionari Jeroni Agustí i l’eclesiàstic Pere Agustí Estudià a Alcalá de Henares 1526-28 i traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil el 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya 1535-37 i de grec i lletres a Pàdua 1537 El 1538 anà a Viena com a ambaixador el 1539, tornà a Bolonya, on rebé el grau de doctor en dret el 1541, i el 1544, nomenat auditor de la Rota 1544-61, passà a residir a Roma Prengué posició el 1550 en la controvèrsia…