Resultats de la cerca

Membre del partit comunista, l’abandonà per diferències ideològiques amb la direcció Professor de sociologia a Estrasburg, el 1967 passà a París-Nanterre Preocupat pels problemes de l’humanisme marxista “l’home total” i per la sociologia agrària i urbana, és autor de Logique formelle et logique dialectique 1947, Les Pyrénnées 1965 i Du rural a l’urbain 1970, entre altres obres

Deixeble de Hegel i professor a Tübingen, Berna, Marburg, Heidelberg i Berlín, la seva aportació fonamental fou l’obra, en tres volums 1844, 1846 i 1852, sobre la filosofia grega Die Philosophie der Griechen , reeditada en sis volums per WNestle el 1962 i reelaborada en italià per RMondolfo a partir del 1932 i encara inacabada Preocupat sobretot pel problema de la teoria del coneixement, renovà l’interès per la filosofia kantiana a la darreria del s XIX

Professor a la Universitat de Madrid fins el 1936, ho fou a la de Barcelona el 1941 el mateix any, però, es retirà de la docència oficial i tornà a Madrid, on donà cursos anuals de caràcter privat Preocupat per les relacions entre filosofia i teologia i entre filosofia i ciència, la seva obra escrita inclou el recull d’assaigs Naturaleza , historia, Dios 1944, Sobre la esencia 1962 i Cinco lecciones de filosofía 1963, i la trilogia La inteligencia humana 1982-84

Deixeble de Plotí i especialment preocupat per la temàtica eticoreligiosa, amb els seus quinze llibres Contra els cristians , que Teodosi II féu cremar el 435, volgué apartar la intellectualitat pagana d’una religió que considerava irracional Influí sobre l’Occident medieval, sobretot amb l' Isagoge , o introducció a les Categories d’Aristòtil, que Boeci traduí al llatí i on era plantejat el problema dels universals un dels temes abordats en l’obra i que ha estat més tradicionalment conegut és el tipificat en l' arbre de Porfiri

La seva primera obra important fou un assaig titulat Les conditions de l’intelligibilité et le problème de la contingence 1925 Fou professor a la facultat de lletres d’Ais de Provença 1945 i director d’ensenyament superior 1953-60 Preocupat per la caracterologia, contribuí a la difusió de la tipologia holandesa a través del seu ensenyament universitari, però, sobretot, amb la publicació del Traité pratique de l’analyse du caractère 1950 En el llibre pòstum L’homme moderne et son éducation 1962 exposa la seva teoria de l’ensenyament

Preocupat sobretot per la fonamentació de la ciència fisicomatemàtica, interpreta Kant en sentit epistemològic i antimetafísic i concep la filosofia com una ciència formal de les categories científiques, ètiques i estètiques El seu pensament, que pot ésser qualificat d’idealisme objectiu o crític, és àmpliament exposat en la seva obra principal, System der Philosophie ‘Sistema de Filosofia’, dividida en tres parts Logik der reinen Erkenntnis ‘Lògica del coneixement pur’, 1902, Ethik des reinen Willens ‘Ètica de la voluntat pura’, 1904 i Aesthetik des reinen Gefühls ‘Estètica del…

Sacerdot 1823, s’exilià a París De tornada a Itàlia, fou ministre i president del consell piemontès 1848-49 Ambaixador a París, es retirà a la vida privada Preocupat per la reunificació dels estats italians, fou, de primer, màxim exponent del güelfisme i defensà una confederació sota el papat Primato civile e morale degli italiani , 1843 Més tard atribuí la supremacia al Piemont Rinnovamento civile d’Italia , 1851 Polemitzà amb els jesuïtes en nom d’un catolicisme obert al pensament liberal Prolegomeni al primato , 1845 Il gesuita moderno, 1846-47 Filosòficament s’oposà a l’…

Els seus membres es caracteritzen per un estudi de la lògica moderna marcat per una tendència deductivista extrema i una inclinació al positivisme lògic o a l’empirisme científic En són representants destacats, juntament amb Jan Łukasiewicz i el seu deixeble Alfred Tarski , Zygmunt Zawirski 1882-1948, Lenon Chwistek 1884-1944 i Stanislaw Leśniewski 1886-1939, així com Tadeusz Kotarbiński 1886-1981, preocupat també pels problemes de la teoria del coneixement i de la metodologia de les ciències L’iniciador de l’escola fou pròpiament el vienès Kazimierz Twardowski 1866-1938, del…

És professor de la Universitat del País Basc Influït per Nietzsche, els lliurepensadors i un cert anarquisme, s’ha preocupat sobretot de qüestions ètiques És autor d’assaigs Apóstatas razonables , 1976 La infancia recuperada , 1976 Panfleto contra el Todo , 1978 Criatura del aire , 1979 Invitación a la ética , 1982, premi Anagrama d’assaig La tarea del héroe , 1983 sobre estètica, Ética para Amador , 1991 Sin contemplaciones , 1993, etc, de novelles Caronte aguarda , 1981 El jardín de las dudas , 1994 etc, narracions Episodios pasionales , 1986 i obres teatrals Catón Un republicano contra…

Professor a Heidelberg, a Frankfurt i, expulsat per Hitler 1933, a Londres, intentà de fonamentar filosòficament les teories sociològiques, estudiant sobretot la sociologia del coneixement i de la cultura A Ideology und Utopia 1936 afirmà que l’objectiu de la sociologia del coneixement és el d’explicar i interpretar les ideologies, doctrines i utopies socials mitjançant les condicions socials on han aparegut i on s’han desenvolupat Preocupat per la democràcia, rebutjà les dictadures totalitàries Interpretà, d’altra banda, la crisi política del seu temps Diagnosis of Our Time ,…