Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Demetri Calcòndila
Filosofia
Literatura
Humanista grec.
Ensenyà grec a Perusa, Pàdua, Florència i Milà És autor d’una gramàtica, Erotemata Milà, 1493, i tingué cura de les primeres edicions d’Homer Florència, 1488 i d’Isòcrates Milà, 1493
Anselm de Laon
Filosofia
Filòsof medieval, deixeble d’Anselm de Canterbury a Bec i director de l’escola catedralícia de Laon, on fou mestre de Guillem de Champeaux.
En el seu pensament, fonamentat en l’autoritat de l’Església més que no pas en la raó, es troben les primeres línies de l’escolàstica Entre la seva obra, coneguda fragmentàriament, destaca la Glossa interlinearis
Z
Filosofia
Figura lul·liana auxiliar que es refereix a la falsedat.
Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art, conjuntament amb la figura Y de la veritat En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura no té numeració ni representació gràfica, per tal com no “forma cambres”, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a controlar l’ús de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura és representada per un cercle vermell en el centre del qual hi ha la lletra Z Semblantment al que s’esdevé amb la figura Y, la figura Z no apareix en l' Ars ultima 1305-08
Y
Filosofia
Figura lul·liana que es refereix a la veritat.
Ramon Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art com a auxiliar de les altres figures En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura manca de numeració i de representació gràfica, per tal com no “forma cambres” com les altres, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a dirigir l’ús correcte de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura té una representació gràfica, que consisteix en un cercle blau en el centre del qual apareix la lletra Y La figura Y fa parella amb la figura Z de la falsedat
Josse Bade
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Impressor i humanista, més conegut pel nom llatinitzat de Jodocus Badius Ascensis
.
Format a Itàlia, professà grec i llatí a Lió Treballà com a corrector a les premses de Jean Trechsel, i vers el 1495 s’establí a París, on formà part del taller de Robert Gaguin i des del 1500 posseí impremta pròpia Formà part activa del nucli d’humanistes prereformistes de París, entorn de Lefèvre d’Étaples, i edità gairebé quatre-cents volums dels humanistes més rellevants de la seva època Erasme, Budé, Poliziano, etc Hom li deu algunes de les primeres edicions d’obres lullianes Logica brevis 1516, Proverbia 1518 i Arbor philosophia amoris París 1516, entre d’altres A part les…
Pietro Martire di Anghiera
Filosofia
Geografia
Historiografia
Humanista, historiador i geògraf.
Des del 1477 exercí diversos càrrecs polítics a Roma, i el 1487 anà a Salamanca, d’on fou professor Inicià la noblesa de la cort castellana en els estudis clàssics Realitzà una missió diplomàtica prop del soldà d’Egipte 1501-02, fou protonotari apostòlic i conseller d’Índies, i des del 1505 fins a la seva mort, degà del capítol de la catedral de Granada L' Opus epistolorum Alcalà, 1530 és una mina de notícies diverses sobre la inquisició, els jueus, els moriscs, els personatges de la cort, etc i abraça el període 1488-1525 La De Orbe Novo Decades Alcalà, 1530, crònica de les expedicions i…
Percy Bysshe Shelley
Percy Bysshe Shelley
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura anglesa
Poeta i pensador anglès.
Fill d’un aristòcrata, estudià a Eton i a Oxford, d’on fou expulsat perquè publicà The Necessity of Atheism 1811, pamflet que l’enemistà també amb la seva família Les primeres obres palesen la influència de la novella gòtica, com Zastrozzi 1810, bé que molt aviat excellí en la poesia publicà Original Poetry by Victor and Cazire 1810, conjuntament amb la seva germana Elizabeth Influït per les idees de William Godwin , es feu portaveu poètic de l’anarquisme prebakuninià El 1811 es casà amb Harriet Westbrook, de classe social molt inferior Queen Mab 1813 és un exponent de les seves relacions,…
Anselm
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof que residí la major part de la seva vida a França (del 1059 al 1093 a l’abadia de Bec, a Normandia) i a Anglaterra (arquebisbe de Canterbury des del 1093).
Els seus anys més fructífers intellectualment foren els passats a Bec després, les lluites que pel seu càrrec hagué de sostenir contra Guillem II i Enric I defensant la independència de l’Església li robaren la pau i el temps que hauria volgut dedicar a l’estudi Les seves obres més importants són Monologium 1077, Proslogion, De veritate, De libertate arbitrii, Cur Deus homo A les dues primeres exposà i tractà de justificar racionalment totes les principals veritats de la Revelació, posant en pràctica la tesi segons la qual cal partir de la fe, no pas d’una fe ociosa , sinó viva…
causa
Filosofia
Tot allò que explica d’alguna manera l’existència o el canvi d’una cosa.
El terme és correlatiu d' efecte L’influx de la causa en l’efecte s’anomena causalitat Hom distingeix habitualment entre la causa que produeix l’efecte i l’ocasió o la condició que permeten, faciliten o provoquen la producció de l’efecte per la causa Aristòtil i els escolàstics distingien quatre causes formal allò que fa que una cosa sigui allò que és, material allò de què és feta una cosa, eficient allò que ha produït una cosa o un canvi i final allò en vista a què és feta una cosa Les dues primeres són anomenades intrínseques , perquè passen a formar part de la cosa causada…
Tomàs d’Aquino
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof, conegut també pels títols de Doctor comú i Doctor angèlic
.
El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i teològiques que van…