Resultats de la cerca

Fou deixeble dels sofistes i de Sòcrates, i a la mort d’aquest fundà l’escola cirenaica Considerà que el coneixement es limita a l’àmbit del sensible i que té valor purament individual Com els cínics, donà importància fonamental a les qüestions morals, però afirmà que el bé suprem de l’home és el plaer, entès com a individual i present La possibilitat de viure plenament l’instant present representava la realització de la llibertat humana, és a dir, el domini absolut de si mateix, sense deplorar el passat, ja inexistent, ni desitjar el futur problemàtic El plaer defensat per Aristip derivava,…

Aquest tema constitueix la segona part de l’obra Identität und Differenz 1957 Ontologia i teologia comparteixen per Heidegger un caràcter comú que les diferencia de totes les altres ciències mentre que les altres “logies” disciplines es refereixen a un conjunt d’enunciacions, l’ontologia i la teologia només ho són en la mesura que profunditzen en l’ens com a tal i el fonamenten en la totalitat, amb la qual cosa es constitueixen en la lògica de tot discurs entenent lògica en un sentit hegelià, que identificaria pensament i ésser L’ontologia i la teologia, si bé aparentment són diferents, en…

Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…

Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en parlar-ne, cal…