Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
superestructura
Economia
Filosofia
En el pensament marxista, conjunt d’institucions jurídiques, polítiques, religioses i filosòfiques i formes de consciència que corresponen a una determinada infraestructura.
La superestructura és determinada pel grau de desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció que s’hi corresponen, tot i que hi pot actuar al damunt, i en determinades circumstàncies dominar-les, de manera que s’estableix una relació dialèctica entre base econòmica i superestructura D’entre els elements que configuren la superestructura, alguns, com l’estat o el dret, són estretament lligats al règim econòmic de la societat, mentre que uns altres, com la filosofia o la moral, ho són d’una manera indirecta
marxisme

Monument a Marx i Engels a Berlín, obra de Ludwig Engelhardt (1989)
© Comunitat Europea
Economia
Filosofia
Política
Teoria social, econòmica i històrica de Karl Marx i Friedrich Engels i de llurs seguidors.
En el moment en què fou concebut, pretenia ser una ruptura amb les teories sobre l’home, la societat i la seva història tal com els seus creadors sostenien a Elf Thesen über Feuerbach ‘Onze tesis sobre Feuerbach’, aquestes es limitaven a contemplar i interpretar el món, però eren incapaces de transformar-lo perquè desconeixien el mecanisme del funcionament de les societats Tot i que aquesta premissa és interpretada d’una manera laxa per alguns marxistes cosa que inclouria l’acceptació d’altres corrents de pensament, en la versió més rigorista pressuposa que es tracta d’una teoria completa i…
Plató

Plató
Hans Olofsson (CC BY-NC-ND 2.0)
Filosofia
Filòsof grec.
Fill d’Aristó i Perictione i emparentat, per part de mare, amb una de les principals famílies aristocràtiques d’Atenes, prengué part 409 aC en la guerra del Peloponès Després, pel seu parentiu amb Críties, un dels trenta tirans, intentà de participar en política, però aviat se'n decebé pels excessos d’aquells oligarques Havent rebut una acurada educació artística i gimnàstica, es decantà cap a la filosofia des que conegué Sòcrates, el 408 aC A la mort d’aquest 399 aC durant el període democràtic, fugí d’Atenes amb altres condeixebles i es refugià a Mègara, amb Euclides Mentrestant escriví…
Aristòtil

Còpia romana d’Aristòtil del període imperial (segle I o II dC) d’un bronze perdut realitzat per Lísip (Museu del Louvre)
Yuxuan Wang (CC BY-NC-ND 2.0)
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i científic grec, un dels esperits més potents i influents de la història.
Vida i obra Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d’Amintes II de Macedònia A divuit anys ingressà a l’Acadèmia Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren A la mort del mestre 347, Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s’uní amb Herpillis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d’ètica D’Assos passà a Mitilene d’aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l’educació d’Alexandre Aristòtil, que atribuïa una…
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…