Resultats de la cerca

Fou professor de lògica a la Universitat d’Oxford i a la de Londres 1946-59 La seva obra de joventut Language, Truth and Logic 1936, és una síntesi brillant i combativa del neopositivisme lògic anglosaxó, on s’insisteix en el principi segons el qual el significat d’una proposició resideix en la seva verificació, i en el rebuig de tota proposició metafísica per inverificable i, doncs, banal ‘meaningless’ En les seves obres posteriors — The Foundations of Empirical Knowledge 1940, Philosophical Essays 1954, The Problem of Knowledge 1956 i Philosophy and Language 1960—…

Avui és admès generalment que una proposició és analítica si enuncia una tautologia

Fonamentà el seu sistema analític en la proposició segons la qual els enunciats filosòfics són recomanacions verbals És autor d' Interpretation and Analysis 1931, Problems of Mind and Matter 1934, Other Minds 1952 i Philosophy and Psychoanalysis 1953, entre altres obres

Kant donà el nom d’antítesi a la proposició que en les antinòmies de la raó pura s’oposa a la tesi En la dialèctica de Hegel, l’antítesi és el moment negatiu que la raó contraposa a la tesi per poder-la superar en la síntesi

La matèria que es presta més a ésser tractada en forma axiomàtica és la matemàtica, bé que el mètode és aplicable al desenvolupament teòric d’altres ciències física, economia, estadística, etc Cada una de les proposicions admeses com a base de l’estudi axiomàtic d’una teoria és anomenada axioma o postulat aquests dos mots, en matemàtiques, són considerats sinònims Un sistema de postulats és un conjunt de proposicions breus que tradueixen les veritats fonamentals de la teoria a la qual serveixen de base És desitjable que els postulats d’un sistema siguin simples , és a dir, que cada un…

Estudià enginyeria a Berlín, però, interessat per la lògica i els fonaments de la matemàtica, es traslladà a les universitats de Manchester i Cambridge, on fou deixeble de BRussell La seva obra més important, el Tractatus logico-philosophicus 1922, escrita, durant la Primera Guerra Mundial, en forma aforística i que tingué una gran repercussió, especialment en l’anomenat cercle de Viena , examina els problemes filosòfics com a problemes del llenguatge, considera aquest com una figura o model dels fets “els límits del llenguatge són els límits del meu univers” i és susceptible d’ésser resumit…

És un acte que forma part del judici, en tant que és reconeixement o acceptació de la veritat enunciada per aquest

A diferència de la prova, no sempre és lògicament rigorós