Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Diògenes d’Apolònia
Filosofia
Filòsof grec.
Contemporani d’Anaxàgores, compartí moltes de les tesis defensades per aquest Considerava l’aire com l’element primordial al qual es podien reduir tots els éssers, tant animats com inanimats Per aquest motiu li atorgà un caràcter diví Es conserven alguns fragments de l’obra De la Natura , l’únic escrit que se li atribueix amb seguretat
V
Filosofia
Figura lul·liana que es refereix a les virtuts i als vicis.
Consta d’un cercle dividit en catorze cambres, que representen les set virtuts i els set vicis capitals Emprada per Ramon Llull en l' Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272 i represa, desdoblada en dues, en l' Art demostrativa 1274, desapareix després de les reelaboracions ulteriors de l’Art La figura constituïa un intent original de reduir a la lògica les diverses situacions de la vida moral
Emil Du Bois-Reymond
Biologia
Filosofia
Fisiòleg i filòsof alemany.
Ocupà la càtedra de fisiologia a Berlín 1858, i des del 1867 fou secretari perpetu de la Deutsche Akademie der Wissenschaften Juntament amb Hermann von Helmholtz, Carl Ludwig i Ernst von Brücke constituïren un programa de biofísica que intentava de reduir l’estudi de la fisiologia a l’aplicació dels coneixements físics i químics sobre el cos humà Efectuà importants estudis sobre l’activitat elèctrica als nervis i músculs, i és autor d' Untersuchungen über tierische Elektricität ‘Recerques sobre l’electricitat animal’, 1848, text que inaugurà la moderna electrofisiologia…
castedat
Filosofia
Virtut que ordena la conducta sexual.
En el matrimoni comporta la configuració de la sexualitat segons una integració plena i personal del subjecte envers l’altre cònjuge Fora del matrimoni significa la renúncia conscient a l’acte sexual i a aquelles accions que s’hi orienten intrínsecament Les diverses religions i cultures han motivat diferents valoracions i pràctiques d’aquest hàbit moral la castedat fou ja en el món antic un valor social i religiós Però fou en el cristianisme on cristallitzà amb força i arribà a ésser objecte de vot per motius religiosos exemple de Jesús, dedicació apostòlica, contemplació, etc En la teologia…
teisme
Filosofia
Religió
Doctrina que afirma l’existència d’un Déu personal creador i provident.
Oposat a l'ateisme, es diferencia així mateix del deisme, per tal com aquest fonamenta la creença en el diví en el sentiment i la vivència personals —bases corresponents de la religió i la moral— i exclou de la divinitat la tasca de govern del món creat i rebutja així tant la providència com la revelació divines Però el teisme es diferencia també del panteisme, per tal com aquest suposa una despersonalització de Déu, inversa de la que és pròpia de l’ateisme que redueix el diví a la natura, en reduir la natura al diví És per això que el teisme dels dos darrers segles ha combatut…
atomisme
Filosofia
Doctrina filosòfica iniciada per Leucip, desenrotllada per Demòcrit i represa pels epicuris segons la qual els principis de la realitat són els àtoms i el buit.
Els àtoms es mouen en l’espai buit, i la causa de llur moviment és purament mecànica La naixença i la mort no són sinó agregacions i disgregacions de les parts res no es crea i res no es destrueix L’atomisme nasqué com a reacció a la concepció estàtica de l’ésser de Parmènides i volia acordar la teoria amb la percepció sensible, en la qual es donen els fenòmens de multiplicitat i individualitat Amb tot, mantingué la racionalitat de l’ésser en atribuir a cada un dels àtoms les notes de l’ésser eleàtic i en reduir la qualitat a quantitat i el canvi a ple moviment L’atomisme…
psicologisme
Filosofia
Corrent o doctrina filosòfics que tendeixen a reduir els problemes ètics, lògics, estètics, metafísics, etc, a llurs factors o determinants psíquics.
El psicologisme s’estengué i dominà sobretot durant bona part del s XIX
matèria
Filosofia
Física
Allò que, ensems amb l’energia, constitueix l’univers físic.
La filosofia i la física, fins a la darreria del segle XIX, pretenien de definir la matèria per les seves qualitats essencials, les quals d’antuvi consistien en l’extensió, la impenetrabilitat i la inèrcia Al segle XVIII certs pensadors, principalment els enciclopedistes francesos, hi afegiren la mobilitat, la pesantor i la “força activa” l’elèctrica, per exemple, però ja Buffon objectava que la matèria pot tenir moltes altres qualitats generals per descobrir La tendència reductora del racionalisme i del positivisme, però, ha mantingut fins al segle XX la identificació de la matèria amb la…
historicisme
Filosofia
Terme que designa doctrines filosòfiques diverses que hom pot caracteritzar per llur tendència a reduir la realitat humana a la seva condició històrica.
Pròpiament el corrent historicista correspon al començament del s XX i fou configurat sobretot per ETroeltsch i KMannheim, però hom en pot trobar clars antecedents en Giambattista Vico i, posteriorment, en autors com Hegel, Comte, Lvon Ranke, Marx i Dilthey història Tot establint que la natura —i sobretot la natura humana— és essencialment històrica la història és condició i àdhuc causa determinant de la gènesi de tot valor i tota ètica, l’historicisme segueix, metodològicament, el principi que els fets humans han d’ésser estudiats només en relació amb llur context històric relativisme…
Jan Patocka
Filosofia
Filòsof txec.
Juntament amb Masaryk, és la figura principal de la filosofia txeca del s XX La difusió de la seva obra fou més aviat pòstuma a causa de les prohibicions dels nazis i després del govern comunista txec Privat d’exercir la docència, en vida només publica la seva tesi doctoral Prirozeny svét jako filosoficky problém ‘El món natural com a problema filosòfic’, 1936 Fou el portaveu del moviment de protesta Carta 77, i morí en un interrogatori policial a propòsit de l’esmentat manifest Hom pot dir que la seva filosofia és una síntesi entre Husserl i Heidegger Proposa una fenomenologia asubjectiva…