Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Antonio Labriola
Filosofia
Filòsof italià.
Influït successivament per Hegel, Herbart i Marx, fou catedràtic de filosofia de la moral a la Universitat de Roma 1874, i el 1876 s’uní als socialistes, dels quals esdevingué un dels capitosts Fou la primera figura del materialisme històric a Itàlia Escriví, entre altres obres, Morale e religione 1873, Dell’insegnamento della Storia 1876, Del materialismo storico 1896 i Scritti varii di filosofia e di politica 1906, editada per BCroce
Eduard Franz Ernst Spranger
Educació
Filosofia
Psicologia
Filòsof, psicòleg i pedagog alemany.
Deixeble de WDilthey, fou professor, successivament, a Leipzig 1912, Berlín 1920 i Tübingen des de l’any 1946 Investigà els diversos tipus humans home teòric, econòmic, estètic, social, religiós i de poder i creà una filosofia dels valors i una pedagogia com a ciència de l’esperit molt influïdes per l’idealisme alemany Entre les seves obres cal esmentar Lebensformen Geistwissenschaftlichen Psychologie und Ethik der Persönlichkeit ‘Formes de vida Psicologia de les ciències humanes i ètica de la personalitat’, 1914, Kultur und Erziehung ‘Cultura i educació’, 1919, Der geborene…
Bartomeu Marí i Ribas
Filosofia
Filòsof i gestor cultural.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1989, ha estat successivament comissari d’exposicions a la Fondation pour l’Architecture de Brusselles 1989-93, de l' Institut Valencià d’Art Modern Centre Juli González 1993-95, del Centre d’Art Contemporani Witte de With de Rotterdam 1996-2002, del Centre Internacional de Cultura Contemporània Tabakalera de Sant Sebastià 2002-04 Ha presentat i comissariat exposicions dedicades a Miquel Barceló, Eulàlia Valldosera, Lawrence Weiner, Vito Acconci, John Baldessari, Tony Brown, Frederick Kiesler, Cristina Iglesias, David…
Zenó
Filosofia
Filòsof grec.
Deixeble de Parmènides —amb el qual vers el 450 aC visità Atenes, on produïren un fort impacte— i, segons Aristòtil, creador de la dialèctica, la seva aportació fonamental consisteix en la crítica de les opinions dels adversaris de l’ontologia parmenidiana Zenó comença concedint una hipòtesi, i després en deriva alhora dues conseqüències contradictòries, amb la qual cosa l’adversari ha d’abandonar la seva suposició inicial Dels anomenats arguments o apories de Zenó —dirigits contra la multiplicitat de les coses, per a afirmar la unitat de l’ésser, o contra el moviment, per a defensar la…
René Girard
Filosofia
Filòsof francès.
Es graduà com a medievalista a l’École Nationale des Chartes 1947, i posteriorment fou professor de llengua i literatura franceses a la Universitat d’Indiana, on obtingué el doctorat en història el 1950 Ensenyà, successivament, a les universitats de Duke, Bryn Mawr, Johns Hopkins, l’estatal de Buffalo i, del 1981 fins a la jubilació, a la Universitat de Stanford, Califòrnia La idea central del seu pensament és la mimesi , impuls que modela el desig, matèria primera de l’acció i els pensaments humans Cal entendre la mimesi com una emulació individual i collectiva que crea comunitats i…
Emilio Lledó Íñigo
Filosofia
Filòsof andalús.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Madrid 1952, amplià estudis a Alemanya, on conegué Hans-Georg Gadamer, Karl Löwitz i altres Del 1955 al 1962 alternà l’ensenyament a l’Estat espanyol i a Alemanya, a la Universitat de Heidelberg Aquest darrer any aconseguí una plaça en un institut de Valladolid Fou, successivament, catedràtic a la Universitat de La Laguna 1964-67, a la Universitat de Barcelona 1967-78 i, fins a la jubilació, a la UNED de Madrid, de la qual fou vicerector, i durant aquests anys també feu estades a la Universitat Lliure de Berlín La filosofia de Lledó…
Thomas More
Filosofia
Història
Política
Humanista i polític.
Educat a la Saint Anthony School amb Nicolau Holt, fou patge del cardenal-arquebisbe de Canterbury, John Morton 1489-92 passà, després, successivament, al Canterbury College d’Oxford 1492-94 i, per estudiar lleis, al Lincoln's Inn 1496 i a Londres Influït per John Colet , s’estigué quatre anys a la cartoixa de Londres 1500-04 en sortí i es casà amb Jane Colet, de la qual tingué quatre fills morta ella 1511, es casà amb Alice Middleton la reunió de fills, filles, gendres i nores donà lloc a l’anomenada escola de More 1511-34 En la seva carrera pública fou undersheriff de Londres…
Edmund Husserl
Filosofia
Filòsof moravià d’origen jueu, professor a Göttingen i Friburg de Brisgòvia i cap de l’escola fenomenològica.
La seva evolució intellectual, marcada successivament per l’influx de Plató, Descartes i Kant, descriu una mena d’arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consciència La seva primera obra, Logische Untersuchungen ‘Investigacions lògiques’, 1900-01, es caracteritza pel descobriment i la descripció del contingut ideal del coneixement les “essències” de les coses A Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologische Philosophie ‘Idees relatives a una fenomenologia pura i a una filosofia fenomenològica’, 1913, Formale und transzendentale Logik ‘Lògica formal i…
Eugeni Trias i Sagnier
Filosofia
Filòsof.
Fill de l’advocat i polític Carles Trias i Bertran, l’any 1964 es llicencià per la Universitat de Barcelona, on posteriorment es doctorà en filosofia amb una tesi sobre Hegel El lenguaje del perdón , 1980 L’any 1976 s’incorporà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, d’on fou professor d’estètica i composició tècnica, i catedràtic del 1986 a 1992 Aquest any passà a la Universitat Pompeu Fabra, on desenvolupà la resta de la seva carrera acadèmica i on fou catedràtic d’història de les idees Fou membre fundador del Collegi de Filosofia Autor molt prolífic, les seves obres palesen una…
Ramon Valls i Plana

Ramon Valls i Plana (fotografia de 1978)
© Família Valls
Filosofia
Filòsof.
Formació Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…