Formació
Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau, s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck (Àustria). La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971: Del yo al nosotros. Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel, text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat espanyol i de l’Amèrica Llatina.
Trajectòria i activitat acadèmiques
Professor successivament a les universitats de Barcelona (1969) i des de l’any següent a l’aleshores delegació d’aquesta a Tarragona (posteriorment Universitat Rovira i Virgili), de Saragossa (des del 1977, com a catedràtic) i de Sant Sebastià, on el 1978 fundà la Facultat de Filosofia i de Ciències de l’Educació de la Universitat del País Basc, retornà a la de Barcelona el 1979, on romangué fins a la jubilació (1998).
La seva activitat docent se centrà en els cursos de llicenciatura i doctorat sobre filosofia moderna, especialment sobre idealisme alemany i, de manera molt destacada, Georg Wilhelm Friedrich Hegel. Impartí també classes de filosofia del dret a la Facultat de Dret, i d’ètica per a la bioètica en el Màster de Bioètica i Dret. D’altra banda, donà classes en cursos i seminaris de doctorat sobre la filosofia de Hegel a diferents universitats de l’Estat espanyol, Colòmbia, Perú, Xile i Argentina. Mantingué relacions constants amb el Hegel-Archiv de la Ruhr-Universität de Bochum i amb l’Istituto per gli Studi Filosofici de Nàpols, on impartí cursos per a professors joves. Després de la jubilació, impartí cursos de filosofia per a no filòsofs a l’Institut d’Humanitats de Barcelona.
Ocupà càrrecs acadèmics a la Universitat de Barcelona: secretari general (1979-81), degà de la Facultat de Filosofia (1985), vicerector de docència i estudis (1986-88) i d’afers universitaris (1988-90) durant el rectorat de Josep Maria Bricall i Masip. Després de la jubilació, fou síndic de greuges de la UB (1998-2003), de la qual fou també membre actiu de l’Observatori de Bioètica i Dret.
Membre cofundador de la restaurada Societat Catalana de Filosofia, de la qual fou president (1982-85), fou soci de la Internationale Hegel-Vereinigung, amb seu a la Universitat de Heidelberg, i de la societat System der Philosophie de la Universitat de Viena. El 1996 participà en la fundació de la Societat Espanyola d’Estudis Hegelians amb seu a la Universitat de Salamanca, de la qual fou vicepresident.
Publicacions
A més de l’esmentada tesi doctoral i de contribucions a obres col·lectives, publicà també La dialéctica (1981), l’opuscle El trabajo como deseo reprimido (1981), Societat civil i Estat a la Filosofia del Dret de Hegel (1993), i Conceptes per a una filosofia de l’educació pluralista i pacifista (1995). Fou editor de l’edició catalana de la Fenomenologia de l’Esperit (1985) de Hegel, del qual traduí al castellà la Enciclopedia de las ciencias filosóficas en compendio (1997) i, poc abans de morir, finalitzà el corresponent Comentario integral a la Enciclopedia de las ciencias filosóficas de G. W. F. Hegel (1830) , publicat pòstumament l’any 2018.
A banda de la seva especialització en Hegel, l’aportació filosòfica més personal se centrà en l'ètica, sobre la qual publicà Ética para la bioética y a ratos para la política (2003).
Pensament
El pensament de Valls nega la preexistència de codis morals materials anteriors a la relació interhumana i sosté que l’ésser humà disposa de poder per a donar forma estable a la societat, facultat que la modernitat identifica amb l’autonomia moral.
La pràctica amb la qual l’ésser humà transforma la natura precedeix a la teoria i aquesta teoria, a la vegada, reverteix en la pràctica: ho fa destil·lant les categories i els valors presents en el llenguatge humà, analitzant la consistència de les formes i finalitats de la conducta i contribuint així a la seva consolidació i expansió.