Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
culte de la raó
Filosofia
Actitud, sovint filosòfica, en virtut de la qual hom afirma la primacia i autosuficiència de la raó humana.
Talment que resten excloses, o almenys radicalment invalidades, totes les altres maneres d’enfrontar la realitat que no siguin estrictament racionals, i àdhuc racionalistes, o totes aquelles manifestacions del real que no es deixen explicar per la sola raó
imperatiu categòric
Filosofia
Imperatiu que, a diferència de l’hipotètic, no és condicionat per cap fi, de manera que l’acció que n’és objecte és acomplerta per si mateixa com a bé en si mateix.
De caràcter absolut i apodíctic, l’imperatiu categòric és fonamental en l’ètica kantiana ètica i, malgrat les diverses formulacions que hom en pot establir, pot ésser sintetitzat en la fórmula “Obra talment que facis ús de la humanitat, tant en la teva pròpia persona com en la de qualsevol altre, sempre i únicament com d’un fi, mai com d’un mitjà”
automatisme dels animals
Filosofia
Teoria que vol explicar els moviments dels animals per mitjà de principis mecànics.
A diferència de l’home, que es pot moure per la voluntat, els moviments dels animals serien sempre reaccions purament mecàniques, és a dir, regulades talment que a cada impulsió determinada respondria automàticament un nombre determinat de moviments El filòsof més representatiu d’aquesta teoria és Réné Descartes Discours de la méthode , 1637 lletra a Henry Moore, 1649 De forma encara més radical, l’automatisme dels animals havia estat exposat per Gómez Pereira Antoniana Margarita , 1544, i fou objecte de discussió els ss XVII i XVIII
sistema
Filosofia
Exposició doctrinal racionalment i lògicament ordenada i les parts de la qual resten rigurosament i estrictament relacionades i conjuminades entre elles.
Talment hom pot considerar el conjunt com un tot acabat i independent, autosuficient i justificat en ell mateix i sovint amb pretensió de donar raó de tota la realitat Fins a tal punt es dóna en Hegel la realització primigènia i prototípica d’un sistema filosòfic, que hom pot dir que només a partir d’ell han pogut ésser reconeguts com a tals els sitemes anteriors Plótí, Escot Eriúgena, Tomàs d’Aquino, Suárez, Spinoza i és així mateix en ell palès de tal forma el fracàs d’un sistema tancat —pretesament axhaustiu i definitivament establert— que hom insisteix actualment en la…
Avicebró
Filosofia
Literatura
Judaisme
Nom amb què fou conegut als Països Catalans Šělomó ibn Gabirol, poeta i filòsof jueu andalusí.
Visqué gran part de la seva vida a Saragossa És considerat el millor poeta medieval en hebreu escriví poesies profanes molt influïdes, en la forma i en el contingut, per la poesia en àrab i excellí en les religioses, en les quals són combinades les creences jueves amb idees neoplatòniques, especialment en el Kéter malkut ‘Corona reial’, llarga composició en prosa rimada, amb una primera part latrèutica i una segona part més íntima Però la seva anomenada universal prové del camp de la filosofia fou el neoplatònic hebreu més notable i exercí influència en els autors hebreus i en l’escolàstica…
perfecció
Filosofia
Religió
Realització d’un fi, correspondència de quelcom a la norma o tipus, talment que no pot ésser millorada.
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…