Resultats de la cerca

Segons què sigui, doncs, el que hom entengui per immanència, serà més o menys determinat l’àmbit corresponent de la transcendència des de Kant, tanmateix, aquest àmbit pot ésser caracteritzat, d’una banda i genèricament, com l’àmbit de l’anomenada cosa en si l’en si com a contraposat al per a si si, i, d’altra banda i més en concret, com l’àmbit corresponent al món , com a síntesi ideal de tota experiència externa possible, a l' ànima , com a síntesi ideal de tota experiència interna possible, i, sobretot, a Déu , com a síntesi ideal, i suprema, de l’un i l’altra El primer que cercà de…

S'oposa tant a empíric pel fet que no deriva de l’experiència com a transcendent pel fet que no ultrapassa l’experiència, bé que en sigui condició intrínseca

Ensenyà un dualisme còsmic, establint una cadena de daimons intermediaris entre la divinitat transcendent i les criatures Compongué la Doctrina vertadera ~170, on atacà els cristians, la qual fou rebatuda per Orígenes en el seu Contra Cels 246

Professor de diverses universitats, és autor de Kierkegaard und Nietzsche 1933, Von Hegel zu Nietzsche 1941 iem> Weltgeschichte und Heilsgeschehen ‘Història mundial i esdeveniment salvífic’, 1953 Fa una interpretació de la història i la seva significació a partir d’una perspectiva antropològica occidental, que considera l’home com un ésser natural, al marge de cap dimensió transcendent

Aquest terme és entès i definit correlativament amb el de transcendència Seguint Kant, que identifica la immanència amb el caràcter de tot allò que cau dins els límits de l’experiència possible, la filosofia moderna tendeix a negar tot el que, per definició —com és el cas del transcendent com a tal—, cau fora d’aquesta experiència possible L’esforç de la filosofia cristiana per tal d’eludir el carreró sense sortida que comporta una afirmació absoluta de la transcendència de Déu ha insistit sempre, alhora, en la simultània immanència del creador respecte al món

Fou un dels més destacats idealistes britànics d’inspiració hegeliana, sobretot en el camp de la lògica The Essentials of Logic , 1895 La seva orientació, però, fou més aviat ètica, i les seves obres, com Psychology of Moral Life 1897, trobaren una continuació pràctica en la seva collaboració a la London Ethical Society i a la Charity Organization Society Malgrat l’èmfasi posat en el paper de l’individu, tendí a donar al seu absolut un sentit místic, transcendent, de fusió indistinta del real, que no és pròpiament hegelià

Diversament interpretada, en l’escolàstica, tant a partir d’una presciència o d’una ciència mitjana presciència, com a partir d’una premoció física o d’un concurs simultani premoció, la predeterminació és un postulat especulatiu conseqüent amb la concepció cristiana de Déu com a senyor absolut i de la gràcia com a do gratuït i transcendent la salvació no és obra de l’home tanmateix, alhora que defuig l’extrem pelagianista, mai no deixa del tot resolts els greus problemes de la llibertat de l’home i de la darrera responsabilitat d’aquest en la decisió del seu propi destí…

Pel que fa a l’aspecte religiós, els chārvāka negaven el transcendent, així com l’autoritat dels Vedes quant a la filosofia, afirmaven que el món exterior, els sentits i la intelligència provenen de l’activitat de la matèria, negaven la causalitat, tot incidint en el determinisme, i establien com a únic coneixement vàlid el provinent dels sentits quant a l’ètica, hom els pot caracteritzar com a hedonistes Com a antítesi de l’ortodòxia dels bramans, l’aportació dels chārvāka ha estat considerable en el desenvolupament del pensament indi actual, particularment en el seu sincretisme…

Bé que Leibniz és el representant típic d’un optimisme extrem per a ell no pot haver-hi un món millor que l’existent en concret, hom pot dir que bona part dels filòsofs mantenen un optimisme de fons, que pot variar pel que fa al grau, en la mesura que accepten un sentit positiu i darrer de l’existència sigui un sentit transcendent o sigui immanent, en el sentit d’acceptar i establir el món com a radicalment sotmès a un procés d’evolució i millorament progressius Així no solament la cosmovisió cristiana, ans concepcions filosòfiques com la del marxisme, han d’ésser…