Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
universal concret
Filosofia
Segons Hegel, i en contraposició a l’espontània identificació entre l’universal i l’abstracte, modalitat de l’universal en què aquest no sols no resta separat de la realitat concreta ni és negat per ella, ans la inclou en ell mateix amb tota la seva riquesa; equival a una síntesi del general abstracte i del particular concret.
consentiment universal
Filosofia
Acord de tots els homes sobre certes proposicions, considerat com a prova de llur veritat.
Tant la universalitat d’aquest consentiment com la prova que n'és derivada han d’ésser enteses en sentit moral més que no físic o literal
amoralisme
Filosofia
Doctrina segons la qual no hi ha cap moral amb fonament objectiu i universal.
mediació
Filosofia
Activitat pròpia d’un agent, un terme, una realitat o un principi intermediaris, com és ara la del demiürg platònic, la del terme mitjà en el sil·logisme aristotèl·lic, etc.
Una importància peculiar té el concepte de mediació en Hegel, en el sentit de moment intrínsec del coneixement en virtut del qual aquest assumeix el particular en l’universal i fa del darrer un universal concret Com a negadora de tot salt i alhora de tot immobilisme en el real, la mediació hegeliana fou criticada per Kierkegaard i fou recollida, bé que també transformada en el seu significat concret, pel marxisme, per tal com és inseparable d’una concepció dialecticoracional de la realitat
imperatiu
Filosofia
Forma en què hom expressa els manaments ètics.
L’imperatiu pot ésser singular o universal i —segons Kant— hipotètic o categòric
secundum quid
Filosofia
Locució emprada per l’escolàstica medieval i que significa ‘segons un cert aspecte’, ‘en un cert sentit’.
Indica que el significat d’un terme no és assumit en el seu valor més absolut i universal, sense restriccions simpliciter , sinó en una especificació més determinada
a priori
Filosofia
Expressió llatina que significa ‘a partir d’allò que és abans’, ‘amb anterioritat a l’experiència’; ‘sense recórrer a l’experiència’, ‘sense examen previ’ (deducció).
Kant entengué per coneixement a priori aquell coneixement la forma del qual no depèn de l’experiència, sinó que, al contrari, és condició que possibilita aquesta, i en aquest sentit, lògic i no cronològic, és primer que l’experiència i per això universal i necesari
Émile Boutroux
Filosofia
Filòsof francès.
De tendència positivista i espiritualista, escriví, entre altres obres, De la contingence des lois de la nature 1874 i Études d’historie de la philosophie 1897 Bergson i Blondel foren deixebles seus A partir d’una anàlisi reflexiva sobre les condicions d’intelligibilitat posà en relleu la contingència enfront del mecanicisme i de les seves lleis apuntades vers un fatalisme universal
Marsilio Ficino
Literatura italiana
Filosofia
Humanista i filòsof italià.
Per encàrrec de Mèdici, Cosimo de fundà 1462 i dirigí a Florència l' Academia Platonica dedicada a la restauració del pensament platònic Fou ordenat sacerdot el 1473 Traduí al llatí els Diàlegs de Plató i les Ennèades de Plotí La seva obra principal, Theologia platonica 1488, plena d’elements neoplatònics, és típica del sincretisme renaixentista Desenvolupà un humanisme religiós universal d’arrel mística
objectivisme
Filosofia
Doctrina filosòfica segons la qual la realitat externa, els valors, etc, tenen una validesa objectiva i universal, independent del subjecte.