Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Jean Luc Marion
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a les universitats de la Sorbona, Poitiers i Nanterre, com a historiador de la filosofia ha fet una aportació fonamental als estudis cartesians amb la trilogia composta per Sur l’ontologie grise de Descartes 1975, Sur la theólogie blanche de Descartes 1981 i Sur le prisme métaphysique de Descartes , 1986 Marion és, així mateix, autor d’una de les reflexions més serioses i continuades dins del pensament contemporani sobre el tema de Déu La seva reflexió vol mostrar com els tractaments que ha fet la filosofia moderna es dirigien a un ídol, del qual cal que hom es desfaci per a pensar…
raons seminals
Filosofia
Gèrmens, continguts en l’esperit còsmic (estoïcisme) o en l’ànima del món (plotinisme), en virtut i per causa dels quals esdevenen les coses (l’esdevingut, el que esdevé i el que esdevindrà), que són, doncs, llur manifestació o desenvolupament.
La concepció estoica del món com a sotmès a un ordre seminal —en virtut del qual hom pot parlar d’un cert determinisme o fatalisme, bé que de caràcter orgànic i no simplement mecanicista—, reassumida per Plotí —per al qual, a diferència dels estoics, les coses esdevingudes són diferents del que eren com a raons seminals—, perdurà també, corresponentment modificada, en el pensament filosoficoteològic del cristianisme medieval, com és palès sobretot en Agustí d’Hipona Per a aquest, tanmateix, el sentit de les raons seminals no correspon a una interpretació dinàmica i evolucionista del món Déu…
reduccionisme
Filosofia
Posició filosòfica que subordina un fenomen o una realitat a un altre fenomen o una altra realitat que hom considera més reals o fonamentals i dels quals aquells no són sinó manifestacions ulteriors i àdhuc secundàries.
Entre els diversos tipus de reduccionisme cal destacar els que fan una reducció del real a l’ideal o racional idealisme i racionalisme extrems, a la matèria i a la causalitat purament eficient materialisme o naturalisme deterministes o bé a un àmbit concret de la realitat psicologisme, sensualisme, reducció de la psicologia a la fisiologia, o d’aquesta a la química i àdhuc a la física, etc És difícil, tanmateix, de determinar si una filosofia és realment reduccionista el racionalisme clàssic, així com certs tipus d’idealisme, de materialisme o de naturalisme, per exemple, mai no han negat la…
autenticitat
Filosofia
Terme aplicat per alguns filòsofs a l’existència humana per a designar el caràcter de l’home quan esdevé allò que és veritablement i radicalment.
Ortega y Gasset parlà de l’autenticitat i de la inautenticitat com a característiques ontològiques de la realitat humana, i Heidegger com a modes d’èsser bàsics de l’existència Dasein
déu
Representació romànica de la transcendència i omnipotència de Déu, segons un fresc de Sant Climent de Taüll
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem, o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat de l’àmbit real.
Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en parlar-ne, cal…
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…