Resultats de la cerca

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

Mestra de professió, collaborà en diverses publicacions literàries Després del cop d’estat que instaurà la dictadura militar a l’Uruguai 1973 s’exilià a Mèxic, on continuà la docència i, amb el suport del poeta Octavio Paz, les activitats literàries, en les quals ocuparen un lloc important les traduccions Tornà a viure a Montevideo els anys 1984-89 i posteriorment residí a Austin Texas fins el 2016, que tornà a la seva ciutat natal Ha publicat els poemaris La luz de esta memoria 1949, Palabra dada 1953, Cada uno en su noche 1960, Oidor andante 1972, Fieles antologia 1977, Jardín de sílice…

Fou destinat als serveis auxiliars durant la Guerra Civil de 1936-39, conflicte que marcà la seva vida i la seva obra Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en eslavística Els anys quaranta i cinquanta freqüentà els cercles literaris madrilenys, que incloïen, entre d’altres, Francisco García Pavón i Antonio Buero Vallejo Collaborà en diverses revistes Ínsula , Sábado Gráfico , Triunfo amb narracions realistes que, a través de paràboles, allegories i recursos similars, feien una crítica velada del franquisme El 1951 publicà la seva primera obra, Inútiles totales , novella curta a…

Treballà de comptable fins el 1991, abans de dedicar-se a la literatura Aquest any escriví un relat per al premi de literatura eròtica La Sonrisa Vertical, de l’editorial Tusquets Tot i no publicar-se, continuà la trajectòria literària Les seves primeres obres publicades pertanyen al gènere infantil i juvenil Serafín, el escritor y la bruja , 2000 Un ladrón entre nosotros , 2004, Premio Latinoamericano de Literatura Infantil y Juvenil 2005, però aviat es decantà per la novella negra, gènere en el qual ha obtingut un gran reconeixement internacional Tuya 2005, Las viudas de los jueves 2005,…

Format a la secció de patinatge del Foment Cardoní, aconseguí sis Campionats d’Espanya en categories inferiors i dos Mundials en categoria júnior L’any 2018, assolí la medalla d’or al Campionat d’Europa i la de plata al Campionat del Món Al Jocs Mundials de Patinatge de Barcelona 2019 fou medalla de plata

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…

Entre el 1997 i el 2006 assolí cinquanta-sis medalles en els Campionats de Catalunya Guanyà diversos trofeus estatals i una medalla de bronze individual en la prova dels 5000 m del Campionat d’Espanya en pista També es proclamà campiona estatal per equips 2005 Formà part de la selecció catalana 2004-07 i aconseguí una medalla d’or 2005 i una de bronze 2007 en el trofeu internacional Tres Pistes El 2007 s’inicià com a entrenadora del Club Patí Cobra

Creat el 1930, fou un dels fundadors de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins Tenia la seu al Maricel Park, un parc d’atraccions si-tuat a la Foixarda de Montjuïc, la pista de patinatge del qual, inaugurada el 28 d’agost de 1930, acollí la final del primer Campionat de Catalunya l’11 de setembre del mateix any Després de la Guerra Civil Espanyola, desaparegué

El primer producte de la marca Reno, nascuda els anys seixanta, fou l’estic i posteriorment s’amplià la gamma a tot tipus de material com ara patins, botes i proteccions