Resultats de la cerca

Estudià literatura a Pisa, Madrid i Barcelona Treballà un temps com a assessora literària de literatura italiana per a l’editorial Alfaguara a Madrid Després d’uns anys a Barcelona, des de la segona dècada de 2000 resideix a Mallorca, on compagina la creació literària amb la traducció, els encàrrecs editorials i la feina com a llibretera És autora dels poemaris Fúria 2010, Violacions 2011, Esquelet 2013, Mort d’un aviador tartamut 2013, Ortigues 2015 i V 2016, i de les novelles Nissaga 2013, Qui ens defensarà 2014, Cadenes 2015 i Lítica 2019, amb la qual guanyà el premi Lletra d’Or del 2020,…

Format a la secció de patinatge del Foment Cardoní, aconseguí sis Campionats d’Espanya en categories inferiors i dos Mundials en categoria júnior L’any 2018, assolí la medalla d’or al Campionat d’Europa i la de plata al Campionat del Món Al Jocs Mundials de Patinatge de Barcelona 2019 fou medalla de plata

Entre el 1997 i el 2006 assolí cinquanta-sis medalles en els Campionats de Catalunya Guanyà diversos trofeus estatals i una medalla de bronze individual en la prova dels 5000 m del Campionat d’Espanya en pista També es proclamà campiona estatal per equips 2005 Formà part de la selecció catalana 2004-07 i aconseguí una medalla d’or 2005 i una de bronze 2007 en el trofeu internacional Tres Pistes El 2007 s’inicià com a entrenadora del Club Patí Cobra

Creat el 1930, fou un dels fundadors de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins Tenia la seu al Maricel Park, un parc d’atraccions si-tuat a la Foixarda de Montjuïc, la pista de patinatge del qual, inaugurada el 28 d’agost de 1930, acollí la final del primer Campionat de Catalunya l’11 de setembre del mateix any Després de la Guerra Civil Espanyola, desaparegué

El primer producte de la marca Reno, nascuda els anys seixanta, fou l’estic i posteriorment s’amplià la gamma a tot tipus de material com ara patins, botes i proteccions

Entre els anys 2011 i 2013 i sota les ordres de Mercedes Sahuquillo, la seva mare i entrenadora, aconseguí un Campionat d’Espanya en figures obligatòries 2013, tres primers llocs en el Campionat de Barcelona, un primer i dos segons en el de Catalunya i dos subcampionats d’Espanya en categoria sènior Formà part de la selecció espanyola 2004-11 i la catalana des del 2010, i es proclamà subcampiona d’Europa júnior 2009

Assolí cinc campionats d’Espanya consecutius, i fou la primera classificada en la categoria sènior femenina 1975-79 Participà en els Campionats d’Europa i del Món 1977-80 i en competicions internacionals com Zlatna Pirueta Zagreva 1977, 1978 i el Critèrium Nacional de França 1974, 1975 Amb dinou anys participà en els Jocs Olímpics de Lake Placid 1980 Durant cinc anys 1973-78, s’entrenà al Centre de Recherche et d’Expertise de la Performance Sportive, centre d’alt rendiment esportiu de Font-romeu Alta Cerdanya Fou entrenadora de la patinadora Marta Andrade Fou membre de la Federació Catalana…

Format a l’Astur Patín guanyà cinquanta campionats autonòmics, estatals i internacionals en diferents categories d’edat Com a sènior, el 2008 passà al Club Patí Cobra-el Prat i començà a treballar al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat Aconseguí cinc medalles d’or, nou de plata i vuit de bronze en diferents proves de velocitat entre 200 i 20000 m dels Campionats de Catalunya També fou el vencedor de la Marató de Catalunya 2011 Als Campionats d’Espanya, aconseguí una medalla de plata en 5000 m relleus americans 2009 i tres medalles de bronze en proves de relleus i eliminació d’entre 5000…

Especialista en patinatge de velocitat, conquerí més d’un centenar de títols estatals en diferents distàncies 1960-80 Fou la primera dona espanyola que es proclamà campiona del món de qualsevol esport Ho aconseguí el 1967 durant el Mundial de patinatge de velocitat en pista, en el qual guanyà tres proves 500, 3 000 i 5 000 m El 1968 repetí títol mundial en els 3 000 m en circuit També fou campiona d’Europa de 5 000 m 1966 i subcampiona europea de la mateixa prova el 1980, any que es retirà

Vinculada a la Unió Esportiva d’Horta, formà parella artística amb el seu germà Jordi, amb el qual es proclamà subcampiona d’Europa júnior 1982 i, ja en categoria absoluta, campiona d’Espanya durant cinc anys consecutius 1984-88 i d’Europa en tres ocasions 1985, 1986, 1988 També assolí la medalla de bronze per parelles al Campionat d’Europa 1987 En l’àmbit individual, el 1986 aconseguí el tercer lloc del Campionat d’Espanya i fou subcampiona de la Copa d’Europa Representà la selecció espanyola de patinatge entre el 1982 i el 1988 Té la medalla al mèrit esportiu