Resultats de la cerca
Es mostren 1965 resultats
Roskosmos
Astronàutica
Agència espacial russa, fundada el 1992.
És un organisme de titularitat pública, amb funcions equivalents a la NASA i a l’ Agència Espacial Europea ESA Prové del programa espacial soviètic que, a diferència de l’europeu i el nord-americà, no era gestionat per una entitat única Malgrat el llançament de l' Sputnik 1957, fita essencial en la cursa espacial soviètica, continuà depenent d’un conglomerat de ministeris i organitzacions, especialment vinculats a la defensa i les telecomunicacions El 1965 fou creat el més semblant a un organisme unificat, el ministeri general de construcció de maquinària En dissoldre’s l’URSS 1992, fou…
Copèrnic
Astronàutica
Programa de l’Agència Espacial Europea que té com a objectiu la recollida massiva de dades sobre la Terra i la seva anàlisi amb finalitats diverses
És dividit en sis grans àrees d’observació superfície terrestre, mars i oceans, atmosfera, canvi climàtic, gestió d’emergències i seguretat Les aplicacions cobreixen una àmplia gamma de serveis, entre els quals figuren la protecció del medi ambient, la predicció de catàstrofes naturals, la gestió i planificació del territori, l'agricultura, la silvicultura, el desenvolupament sostenible, l'avaluació i disponibilitat dels recursos naturals, la protecció civil, el control de moviments de població i el turisme, entre moltes altres Per tal d'aconseguir les dades, el programa Copèrnic disposa tant…
vela solar
Astronàutica
Sistema de navegació interplanetària consistent a aprofitar la pressió de radiació solar sobre grans superfícies reflectores orientables, per a imprimir un impuls a un vehicle còsmic.
trobada orbital
Astronàutica
Coincidència voluntària en un indret d’una òrbita de dos ginys espacials amb idèntics elements orbitals, seguida o no d’acoblament.
En la tecnologia astronàutica sovint és anomenada '' rendez-vous ' orbital
torre umbilical
Astronàutica
Estructura metàl·lica a través de la qual són mantinguts una sèrie de contactes destinats al servei, el control i el comandament d’un coet espacial situat a la plataforma de llançament.
La torre umbilical se separa automàticament, desendollant-se els connectors, a l’instant de l’enlairament del coet
llançament
Astronàutica
Acció d’alliberar un coet que hom vol fer enlairar, després d’ésser-hi produïda l’encesa del propulsor i en el moment que aquest forneix l’impuls necessari per a assegurar la resposta dels controls de comandament.
Hom efectua el llançament de coets de petites dimensions, com és ara els de sondeig atmosfèric, amb l’ajut d’una rampa o d’un tub que controla llur moviment fins a assolir la velocitat mínima de vol Els coets de grans dimensions, com és ara els coets espacials, s’enlairen des d’una plataforma proveïda d’un sistema d’ancoratge torre umbilical que allibera el coet quan els motors assoleixen l’impuls de règim
velocitat de satel·lització
Astronàutica
Velocitat que ha de dur un mòbil, en funció de la seva altitud, per tal que pugui ésser transformat o esdevenir un satèl·lit artificial de la Terra o d’un altre planeta.
rampa de llançament
Astronàutica
Construcció en pla inclinat des de la qual és efectuat el llançament de projectils autopropulsats o de míssils.
òrbita
Astronàutica
Camí recorregut per un giny espacial, quan és periòdic i aparentment tancat.
Les òrbites dels satèllits artificials i de les sondes còsmiques no sotmesos a forces propulsives poden ésser estudiades com les dels cossos celestes naturals, caracteritzades per sis paràmetres orbitals element d’una òrbita L’energia mínima necessària perquè un giny romangui en òrbita entorn d’un astre a una certa altitud pot ésser mesurada en funció de la velocitat tangencial que hom li ha de donar en el punt d’impulsió a l’òrbita, i si aquesta velocitat és sobrepassada, l’òrbita circular de mínima energia es converteix en ellíptica Si hom té en compte la rotació de l’astre central, cal…