Resultats de la cerca
Es mostren 1725 resultats
Sant Pere d’Escorca
Antiga església
Antiga església parroquial i centre del municipi d’Escorca (Mallorca), situat vora la possessió d’Escorca, a ponent del monestir de Lluc, actual centre eclesiàstic i administratiu del terme.
Fou una de les primeres parròquies creades a l’illa després de la conquesta l’edifici, una de les més interessants esglésies bastides pels repobladors, ha estat restaurat el 1943
Sant Gili
Antiga església
Antiga parròquia de la ciutat de Lleida (Segrià), erigida poc després de la conquesta cristiana de la ciutat al raval de Sant Gili, format més enllà de la porta de Corbins (dita, després, porta de Sant Gili), a la partida de les Pardinyes Altes, al peu septentrional del Sas.
El raval fou poblat al començament del s XV i fou destruït durant la guerra contra Joan II inclosa l’església parroquial, romànica restà despoblat, fins que al seu indret sorgí una part de l’eixample modern de Lleida El sector proper d’horta, les Pardinyes Altes, ha estat conegut amb el nom d' horts de Sant Gili
Qal‘at Sim‘an

Qal‘at Sim‘an
Pietro Ferreira (CC BY-NC-ND 2.0)
Antiga església
Conjunt arquitectònic (segles V-VII) del monestir i esglésies de Simeó Estilita, situades 34 km al NW d’Alep, Síria, actualment en ruïnes.
L’església principal, construïda a l’entorn de la columna on visqué el sant, constitueix un dels exemples més antics i genials de fusió de planta basilical amb la creu grega Quatre braços, de tres naus cadascun, s’orienten vers un ampli espai octogonal, a cel obert, al centre del qual s’alçava la columna venerada A l’E i al S de l’església hi ha, respectivament, les restes del monestir i d’una altra important capella octogonal
Santa Anna d’Alcúdia
Antiga església
Antiga església del municipi d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca), construïda al segle XIII a l’indret de les ruïnes de l’antiga Pollentia
.
Damunt el portal hi ha una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Bonanova
Arxius Notarials Andorrans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals que durant força temps foren privats i depenien dels dos notaris d’Andorra.
El càrrec de notari existia des del 1288, data corresponent al segon pariatge fou creat i constituït després dels litigis entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell A partir del 8 de febrer de 1607, el càrrec de notari fou escollit pels coprínceps sobre una llista de dos noms anomenada la doena i presentada pel Consell General Fins aquell moment només hi havia un notari episcopal i un notari francès Les seves funcions s’especificaven en el pariatge del 1288 fer els testaments, els codicils i les escriptures públiques JA Brutails remarcà que durant els s XV i XVII només un notari exercí a…
Fons Vallat
Historiografia catalana
Nom amb què es coneix la riquíssima col·lecció de més de 12.000 títols, entre manuscrits, llibres d’història, literatura, art, llengües, fullets, opuscles, imatges, ventalls i gravats, que el bibliòfil i col·leccionista occità Charles de Vallat (1816 – 1884), vescomte de Vallat, donà en testament a la Biblioteca Municipal de la seva ciutat natal, Montpeller, la qual, en prova d’agraïment, publicà el catàleg dels llibres en dos volums.
Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…
El valencianisme polític
Historiografia catalana
Obra cabdal de l’historiador i literat Alfons Cucó i Giner (València 1940 – 2002).
Desenvolupament enciclopèdic Amb una complexa trajectòria editorial, és fruit de la seva tesi doctoral, la versió inicial de la qual ensopegà amb la censura fins que, finalment, aconseguí l’autorització per ser publicada i s’edità amb el títol complet d’ El valencianisme polític 1874-1936 1971 Posteriorment, Cucó redactà un altre volum sobre el període 1936-39 Valencianismo y estatutismo , 1976, refós amb l’original en la traducció al castellà El valencianismo político 1874-1939 , 1977 Més recent és El valencianisme polític 1874-1939 Edició ampliada i revisada 1999, en la introducció de la…
Usatges de Barcelona
Historiografia catalana
Aplec o recopilació de lleis de molt diversa procedència, recollides des dels s. XI-XII, la redacció definitiva de les quals data de l’any 1495.
Desenvolupament enciclopèdic És considerat un dels codis de dret feudal més antic i més important de l’occident europeu L’existència d’un primer codi al qual posteriorment s’anaren afegint altres lleis molt diverses fou advertit fa anys per un dels primers historiadors que n’estudià el procés de formació, l’alemany Ficker, i posteriorment, amb matisos, s’anà consolidant aquesta opinió en treballs de Conrad, GM de Brocà, F Valls i Taberner i, sobretot, de Guido Mor Malgrat tots els problemes cronològics que planteja el naixement dels Usatges, és clar que els articles més antics foren…
Urtx
Historiografia catalana
Revista cultural de la comarca de l’Urgell, publicada des del 1989 i de periodicitat anual.
El nom de la revista revela el topònim d’origen basc de l’Urgell Es tracta d’una publicació impulsada conjuntament per l’Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de Tàrrega, amb l’objectiu d’omplir el buit que hi havia a la ciutat i a la comarca en l’àmbit de les publicacions d’estudis i investigacions En aquest sentit, la revista s’entén com una plataforma de publicació i divulgació de la cultura i la història comarcal arreu de les terres catalanes La seva evolució està vinculada a la participació d’altres institucions la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya, a partir del núm 2…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina