Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
submarí
Tall esquemàtic d’un submarí atòmic nord-americà, armat amb míssils Polaris: 1, hèlix; 2, timó; 3, timó de profunditat; 4, cambra de motors; 5, reactor nuclear; 6, estabilitzador giroscòpic; 7, cambra de míssils; 8, schnorchel ; 9, antena de ràdio; 10, cambra de navegació; 11, periscopi; 12, pont; 13; cambra d’allotjament; 14, cambra de torpedes
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra especialment concebut i construït per a poder-se submergir i navegar i combatre sota l’aigua.
Fins al principi del s XX hom distingia el vaixell dotat de bones qualitats per a la navegació de superfície, que disposava d’una elevada flotabilitat i només se submergia ocasionalment submergible , el vaixell especialment dissenyat per a navegar submergit, amb una flotabilitat molt reduïda i que només navegava accidentalment en la superfície i amb unes qualitats marineres molt dolentes submarí , i el vaixell especialment construït per a submergir-se tot deixant la part alta de la seva superestructura a flor d’aigua vaixell de…
vaixell
Esquema de diferents parts d’un vaixell
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d’importància.
Ultra les qualitats comunes de tots els vaixells, les més importants de les quals són flotabilitat, estabilitat, solidesa, velocitat i govern, cada vaixell ha de tenir unes característiques determinades, especialment adequades a l’ús al qual és destinat, de manera que entre les dels vaixells de guerra cal destacar l’armament, la protecció i l’autonomia, i en els mercants, la capacitat i l’economia Segons els materials emprats en llur construcció, hom parla de vaixells de fusta, vaixells metàllics de ferro o d’acer i vaixells mixts Els únics vaixells de fusta…
aspa
Transports
Tires pelfudes en forma d’aspa que, quan fa mal temps, són col·locades encreuades des de la verga del trinquet fins a les murades del castell per a fixar la vela.
llondro
Transports
Embarcació aparellada amb tres pals i vela llatina, de 150 a 300 tones d’arqueig, emprada a la Mediterrània des del s XV fins a mitjan s XIX.
Semblant al xabec, se'n diferencia pel fet d’ésser més alterosa, més plena de proa i amb major calat Embarcació inicialment mercantil, fou adoptada sovint pels pirates mediterranis
gànguil
Transports
Embarcació de pesca amb un sol pal amb vela llatina i amb la proa i la popa d’igual forma, amb què hom porta a llençar mar endins allò que treuen les dragues.
ris
Transports
Cadascun dels cordills que tenen les veles, cosits a la faixa de rissos, i que serveixen per a aferrar un tros de vela de manera que en resti reduïda la superfície exposada al vent.
El ris és anomenat també botafió
antena
Transports
Verga llarga que hom fixa obliquament a l’arbre i al gràtil de la vela llatina, que serveix per a hissar i suspendre aquesta; és formada per dues peces empalmades anomenades car
la inferior, i pena
la superior.
enverga
Transports
Barra de fusta o de metall que s’estén de penol a penol d’una verga i té traus en tota la seva llargària que serveixen per a envergar-hi una vela.
cimar
Transports
En les embarcacions d’aparell llatí, passar el car d’una banda a l’altra per la cara de proa del pal, en virar de bord, a fi que la vela quedi de la volta bona, sense anar contra el pal.
botafora
Transports
Botaló de popa de les barques de mitjana que feia la funció de botavara respecte al pal de mitjana, l’escota de la vela del qual passava per una rotllana de què anava proveïda la botafora al seu extrem de popa.