Resultats de la cerca
Es mostren 3539 resultats
balastatge
Transports
Operació i efecte de col·locar el balast en una via.
El balastatge és fet en dues capes, l’una d’uns 30 cm de gruix i l’altra d’uns 15 cm les arestes que formen la superfície i els talussos laterals del balastatge s’arrodoneixen a fi d’evitar l’erosió
balast
Transports
Grava d’assentament de les travesses que suporten els raïls que distribueix uniformement la càrrega damunt el terreny, tot impedint els deplaçaments laterals de la via.
Per a donar una base sòlida, elàstica i permeable, el balast ha d’ésser de pedra de bona qualitat, dura i de formes com més regulars millor ha d’omplir els espais entre les travesses, sota les quals en resta un gruix d’uns 40 cm
balandre
Transports
Balandra de coeficients de finesa molt petits i gran altura metacèntrica, construïda especialment per a regates.
Els diferents monotips de balandre són molt nombrosos, i molts d’ells, tals com el vaurien, l' snipe, el 505 , el flying dutchman, etc, constitueixen sèries internacionals El buc pot ésser de fin keel com el del dragon , de bulb keel com el del star o d’orsa com el del 420 La majoria duen aparell de sloop bermudià cadet, snipe, vaurien, dragon, etc, però també n'hi ha amb aparell de cutter alguns porten creueta 505, star , i d’altres no per exemple, flying dutchman, snipe, vaurien, etc Al principi del s XX començaren a construir-se balandres sense botaló i actualment són construïts tots…
balandra
Transports
Veler d’un sol pal i veles de ganivet, amb coberta, que hom emprà antigament tant per al transport de cabotatge com per a la pesca, i que avui constitueix el tipus de iot més difós entre els de vela.
Les balandres clàssiques hissen vela aurica i escandalosa d’altres, vela guaira, però les de vela bermudiana són les que han prevalgut Totes les balandres hissen també flocs la que només en té un és anomenada sloop, i la de dos o més, cúter La balandra de línies fines construïda especialment per a regates és anomenada balandre
balancel·la
Transports
Embarcació d’origen napolità, d’un pal o de dos, usada com a barca de pesca o de cabotatge.
Pot ésser propulsada amb rem o amb vela aparellant veles llatines Té la popa i la proa molt fines
bala
Bales de palla en un camp d’Àustràlia
© Jobhopper | Dreamstime.com
Transports
Fardell d’una mercaderia atapeïda o premsada i encordada o lligada amb fleixos o filferros (eventualment coberta amb canemàs o sac).
Sol prendre una forma prismaticorectangular La bala és una de les formes generals de l’embalatge industrial o comercial, la consistència del qual no és donada per una armadura o un recipient on són aconduïts els materials, sinó per aquests mateixos materials la bala només pot ésser feta, doncs, amb mercaderies susceptibles d’ésser premsades sense malmetre's, tals com la palla, el cuir, el paper, el suro, les matèries tèxtils en floca o filades, etc La bala de paper porta dues cobertes de fusta que protegeixen els fulls superiors i inferiors de la pressió dels fleixos La bala de suro taps, etc…
baderna
Transports
Tros de llata, d’uns dos metres de llargària, usada per a fermar el cable al virador quan era usat l’argue.
També podia ésser usada per a fermar la canya del timó o per a apagar una vela
badafió
Transports
Cap de corda prim i curt que travessa els ullets de les faixes de rissos de les veles i que serveix per a fer ferma la faixa per sota de la botavara.
baca
Transports
Part superior d’un carruatge coberta amb una vela i que hom destinava al bagatge dels passatgers.