Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
culata
Transports
La part del pal que va sota l’enfogonament i acaba amb les metxes que el subjecten.
corneta
Transports
Banderola que acaba en dues puntes i té una escotadura angular; se sol posar al cim del pal.
coronament
Transports
Contorn superior en línia corba de la cobertura amb el qual aquesta acaba a popa, formant un arc convex.
aproximació final
Transports
Part de l’aproximació d’una aeronau que comença en el punt d’espera i acaba quan l’aeronau efectua el redreçament
.
apagapenol
Transports
Cap de maniobra de les veles majors que serveix per a apagar-les cobrant de la ralinga de caiguda.
Va fet ferm al terç superior de l’esmentada ralinga, passa per un bossell que hi ha a la verga, per un altre collocat a la cofa i acaba a la segona guia del primer obenc proer També és anomenat sobrebolina
codast
Transports
Peça d’acer o fusta amb la qual acaba la part de popa de la quilla i que es perllonga per l’obra morta.
En el codast acaben les planxes o els taulons del folre exterior serveix també de suport a l’eix del timó La seva forma depèn del tipus de popa
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i…
popa
Transports
Part del buc d’una embarcació que el tanca per la seva part posterior, en la qual hi ha el timó.
La popa, que ha de tenir una forma adequada des del punt de vista hidrodinàmic i ha de facilitar l’acció del timó i de l’hèlix o de les hèlixs, respon a diferents solucions constructives, les més importants de les quals són la de creuer, la de violí, la quadrada, la rodona i la de cul de mona La popa de creuer , apareguda el 1912 a Anglaterra i emprada en els vaixells de guerra, es caracteritza pel fet de no tenir llançament sobre la línia de flotació és a dir, que no és més sortida de la part de coberta que els codasts i pel fet que la seva obra viva és ampla i plana i la seva obra morta…
ferrocarril

Parts d’una locomotora elèctrica de línia
© Fototeca.cat
Transports
Sistema de comunicació i de transport en el qual els vehicles, enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle motor, circulen per vies, constituïdes per dues peces d’acer paral·leles, els carrils, que sostenen i guien les rodes, amb pestanya, dels vehicles.
Elements i tipus de ferrocarrils En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les installacions annexes A fi d’evitar revolts de radi petit un mínim de 800 m o pendents gaire pronunciats un màxim del 24‰, que no permetrien de circular a gran velocitat, normalment cal fer obres costoses, que constitueixen la infraestructura ferroviària túnels, trinxeres, terraplens, viaductes, etc Sobre el terreny aplanat hom colloca una capa de grava o balast per tal de distribuir les càrregues i permetre un perfecte anivellament de la via La via…
Transports 2014
Transports
Aviació Línies aèries Els darrers anys, l’èxit del model de baix cost, la crisi econòmica i la competència del tren a Europa han obligat les grans companyies d’aviació comercials a crear filials de baix cost amb aparells i pilots de la companyia mare, però sense mantenir-ne les condicions laborals ni les dels salaris Aquests fets van provocar que al llarg de l’any es produïssin diverses vagues de pilots, com la d’Air France al setembre, de vuit dies de durada, o les dels pilots de Lufthansa i les seves filials, que entre l’abril i l’octubre van obligar a cancellar 3800 vols Aquest any, també…