Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
horitzó artificial
Transports
Superfície plana horitzontal i reflectora, emprada per a observar altures d’astres amb un sextant (o un altre instrument de reflexió) quan hom no pot veure l’horitzó de la mar.
Hi ha dues classes d’horitzons artificials els de fluid , constituïts per la superfície lliure d’un líquid en repòs que reflecteix bé els objectes, com l’argent viu o l’oli, posat en un receptacle, i els de cristall , que consisteixen en un mirallet circular que hom posa horitzontal servint-se d’un nivell d’aire L’angle que hom mesura amb el sextant fent servir un horitzó artificial és el que forma l’astre observat amb la seva imatge reflectida en el dit horitzó artificial, o sigui el doble de l’altura de l’astre sobre l’horitzó de la mar
horitzó artificial
Transports
Instrument de vol que indica la posició de l’horitzó respecte del pla horitzontal de l’aeronau.
port
![](/sites/default/files/media/FOTO/202647.jpg)
Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé…
canoa
![](/sites/default/files/media/FOTO2/canoa.jpg)
Canoes al riu Tarn al seu pas per Millau
© Jaume Ferrández
Esport
Transports
Embarcació menor, lleugera, normalment d’una sola peça, de mides molt variables (generalment d’eslora inferior a 10 m), de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pagaies i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela.
La canoa comprèn com a formes particulars la monòxil, de construcció rústega o pesant, anomenada preferentment piragua, coneguda a Amèrica, Àfrica i Oceania, i la construïda amb pell i de buc tancat, com el caiac de les zones àrtiques El terme canoa és aplicat també, amb un sentit restringit, únicament a les més lleugeres, de buc obert i propulsades per pagaia simple, que no poden ésser incloses en cap dels dos tipus anteriors, i d’una manera especial a les pròpies dels indis de l’Amèrica del Nord Els materials emprats poden ésser, en les canoes monòxils, l’escorça d’un sol arbre o el seu…
vol
![](/sites/default/files/media/FOTO/vol.jpg)
vol Els tres moviments bàsics d’un avió, amb els eixos corresponents i els governalls que els determinen en cada cas
© Fototeca.cat
Transports
Moviment d’una aerodina en l’atmosfera.
El vol dels avions és possible a causa de les propietats sustentadores dels plans inclinats en moviment de translació sustentació, ala, avió i per la força propulsiva del motor, que, ultra assegurar la sustentació, venç la resistència a l’avanç que oposa l’aire al moviment de l’aparell propulsió, resistència Les principals forces que actuen en un avió en vol són, doncs, el pes , la sustentació , la resistència i l' empenyiment del motor Les evolucions d’un avió són obtingudes en crear una asimetria aerodinàmica, mitjançant els governalls comandaments de vol, governall, que són accionats pel…
sifó
![](/sites/default/files/media/FOTO3/sifo_ampolla.jpg)
Sifó
Alimentació
Transports
Recipient, generalment de vidre o d’acer, amb tap fix o enroscat proveït d’una vàlvula que resta tancada, llevat de quan és accionada per una petita palanca i mentre hom l’acciona, que conté o pot contenir aigua carbònica artificial.
El tap, que allotja la vàlvula i el suport de la palanca, és proveït d’un broc, que comunica amb un tub, de vidre o de plàstic, que arriba gairebé al fons del recipient, pel qual surt l’aigua carbònica en accionar la vàlvula, per l’excés de pressió interior respecte a l’atmosfèrica Alguns sifons, de vidre, són omplerts industrialment, mentre que d’altres, generalment d’acer inoxidable, són reomplibles pel consumidor gràcies a unes càrregues d’una sola vegada o a unes bombones de diverses càrregues de gas a pressió La indústria del sifó data del 1560, bé que no assolí un cert èxit fins el 1750…