Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
intercanviador

Intercanviador de l'estació de la Sagrera, que uneix metro i Rodalies
@ Arxiu Fotogràfic TMB
Transports
Node de la xarxa de transport públic, destinat a facilitar l’intercanvi de passatgers entre dos o més nodes de transport, que redueix el temps empleat en els transbordaments.
El sistema d’intercanviadors impulsat pel departament de territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya té com a objectiu augmentar l’ús del transport públic amb la integració en xarxa de les diferents línies i amb la captació d’usuaris del transport privat, mitjançant l’augment de les alternatives de viatge Com a conseqüència de tot això, es pretén aconseguir la descongestió de les vies principals, sobretot en els accessos de les zones urbanes, i la reducció del consum energètic i de la contaminació atmosfèrica i acústica
sifó

Sifó
Alimentació
Transports
Recipient, generalment de vidre o d’acer, amb tap fix o enroscat proveït d’una vàlvula que resta tancada, llevat de quan és accionada per una petita palanca i mentre hom l’acciona, que conté o pot contenir aigua carbònica artificial.
El tap, que allotja la vàlvula i el suport de la palanca, és proveït d’un broc, que comunica amb un tub, de vidre o de plàstic, que arriba gairebé al fons del recipient, pel qual surt l’aigua carbònica en accionar la vàlvula, per l’excés de pressió interior respecte a l’atmosfèrica Alguns sifons, de vidre, són omplerts industrialment, mentre que d’altres, generalment d’acer inoxidable, són reomplibles pel consumidor gràcies a unes càrregues d’una sola vegada o a unes bombones de diverses càrregues de gas a pressió La indústria del sifó data del 1560, bé que no assolí un cert èxit…
radiació contrària
Meteorologia
Transports
Porció de la radiació atmosfèrica que és retornada cap a la Terra.
Com que la proporció de diòxid de carboni i d’ozó és petita i pràcticament constant en la seva distribució, és el vapor d’aigua el principal responsable de la radiació contrària
radiosonda
Meteorologia
Transports
Instrument meteorològic destinat a l’estudi de les propietats de l’aire en l’altura.
Essencialment consisteix en un petit baròmetre aneroide, un termòmetre bimetàllic i un higròmetre d’absorció Tot això és collocat en una caixa protectora, però que permet el pas de l’aire a través seu La caixa conté, també, un petit transmissor de ràdio Aquest conjunt és subjectat a un baló sonda que l’eleva i és transportat pel vent Amb un receptor situat a terra és possible de conèixer ben sovint la pressió, la temperatura i la humitat atmosfèrica El vent en l’altura pot ésser determinat observant el moviment del baló amb un teodolit Els models perfeccionats porten un reflector…
dirigible
Transports
Aeronau autopropulsada i dirigida, sustentada principalment per un gas més lleuger que l’aire, com és ara l’hidrogen o l’heli.
Un dirigible consta d’un buc aerodinàmic a l’interior del qual hi ha uns quants compartiments plens del gas de sustentació A popa del buc hi ha els empenatges i els governalls de direcció i estabilitat, i a la part baixa, el sistema propulsor i la cabina per a la tripulació i els passatgers o la càrrega Estructuralment els dirigibles són de dues menes rígids i flexibles En els rígids el buc té una estructura de bancades i quadernes que li donen forma aerodinàmica i van recoberts d’un teixit impermeable al gas zepelí Els dirigibles flexibles mantenen la forma del buc per efecte…
corrector altimètric
Transports
Dispositiu que hom aplica als carburadors per a compensar les diferències de pressió atmosfèrica, produïdes per l’altura, que podrien afectar el funcionament del motor.
nivell de vol
Transports
Cadascuna de les capes de l’espai aeri, separades entre elles 100 peus i referides a la pressió atmosfèrica estàndard, per les quals es realitza la circulació aèria.
paracaigudes
paracaigudes d’ala
© Fototeca.cat
Transports
Aparell que permet de reduir notablement la velocitat d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.
Consisteix, generalment, en un teixit molt resistent, de seda natural o de niló, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada, que és fixat a unes cordes de niló i del qual surten un conjunt de cinyells i tirants, que constitueixen el talabard , que són fermats entorn de la persona que l’utilitza El paracaigudes es basa en el principi de presentar una gran superfície a l’aire, la qual cosa crea una resistència que s’oposa a l’acceleració de la gravetat Així, la velocitat d’un cos que,…
aerostació

Inflament del primer baló d’hidrogen per J.A.C. Charles i el germans Robert, el 1783
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
En l’obra de Francesco de Lana 1631-1687 Prodromo overo saggio di alcune invenzioni nuove és descrit un projecte d’aeronau, basada en el principi d’Arquimedes, la força ascensional de la qual l’havien de proporcionar unes esferes d’aram, de parets molt primes, en les quals hagués estat practicat el buit Malgrat que la idea de l’esfera buida era teòricament vàlida, la impossibilitat pràctica de trobar un material suficientment lleuger i, alhora, suficientment resistent per a impedir que l’esfera fos esclafada per la pressió atmosfèrica, féu que la idea de Lana no fos traduïda a realització…
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i…