dirigible

m
Transports

Aeronau autopropulsada i dirigida, sustentada principalment per un gas més lleuger que l’aire, com és ara l’hidrogen o l’heli.

Un dirigible consta d’un buc aerodinàmic a l’interior del qual hi ha uns quants compartiments plens del gas de sustentació. A popa del buc hi ha els empenatges i els governalls de direcció i estabilitat, i a la part baixa, el sistema propulsor i la cabina per a la tripulació i els passatgers o la càrrega. Estructuralment els dirigibles són de dues menes: rígids i flexibles. En els rígids el buc té una estructura de bancades i quadernes que li donen forma aerodinàmica i van recoberts d’un teixit impermeable al gas ( zepelí). Els dirigibles flexibles mantenen la forma del buc per efecte de la pressió interior del gas contingut en un recinte format per unes quantes capes del teixit impermeable; per a mantenir la pressió del gas a l’interior hi ha bosses amb aire, la pressió del qual hom pot modificar a voluntat. Un gran avantatge d’aquests dirigibles flexibles és la possibilitat de deformació sense avaria en cas de forces aerodinàmiques brusques. També ha estat emprat algunes vegades un dirigible intermedi, anomenat dirigible semirígid, que té una quilla rígida però el buc del qual manté la forma per la pressió interior del gas. Per a la maniobra i el vol hom fa ús de la capacitat de sustentació aerodinàmica del buc. Les característiques principals del dirigible estan en la gran capacitat de càrrega de combustible, que, juntament amb la facilitat de vol a molt baixa velocitat, permet d’efectuar vols de llarga durada. Fins poc abans del 1940 la majoria eren dels rígids, amb hidrogen, i eren dedicats al transport de passatgers. Durant la Segona Guerra Mundial foren utilitzats els flexibles, amb heli, com a elements militars. Aquesta tendència prosseguí després del 1945, puix que hom n'ha usats en missions de defensa antisubmarina, observació aèria, etc. Durant la dècada dels vuitanta hom ha autoritzat novament el transport de viatgers per dirigible, fet aquest que, juntament amb l’impuls de noves aplicacions com són el control de la contaminació atmosfèrica o l’ús com a reclam publicitari, intenta de revifar-lo tot aprofitant els avantatges que el distingeixen d’altres transports (economia de combustible, gran capacitat de càrrega i independència dels grans aeroports).