Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
bateria
Transports
En els velers de guerra, andana de canons que hi havia en una mateixa coberta.
La més pròxima a la línia de flotació rebia el nom de bateria baixa o primera bateria , la següent el de segona bateria i així successivament fins a la superior, que era anomenada bateria alta També podien rebre el nom de la coberta on eren situades
bateria bipolar
Transports
Bateria amb una gran capacitat d'emmagatzemament que es compon únicament de capes de cèl·lules sobreposades, sense connectors ni cablatge, amb la finalitat d'augmentar l'autonomia dels vehicles elèctrics i d'abaratir els costos de fabricació.
L'absència de connectors i cablatge de les bateries bipolars es deu a la utilització d'elèctrodes que presenten materials actius com a càtodes i com a ànodes
bateria flotant
Transports
Giny naval de guerra, usat en molt poques ocasions als ss XVIII i XIX, que consistia en una barcassa poc marinera, molt armada i molt cuirassada.
desconnectador de bateria
Transports
Interruptor de què són dotats alguns automòbils.
Mitjançant el qual hom pot desconnectar a voluntat un dels pols de la bateria de la resta del circuit elèctric, de manera que resulta impossible d’engegar el vehicle, amb la qual cosa acompleix una funció antirobatori i evita que la bateria pugui descarregar-se accidentalment quan el cotxe ha de restar innactiu durant llargs períodes de temps
posar en bateria
Transports
En l’artilleria naval, fer sortir la boca del canó per la porta, preparant-lo per a disparar.
antirobatori
Transports
Dispositiu per a impedir el robatori d’un auto.
Els més corrents són el pany de seguretat, que tanca el contacte o que immobilitza la direcció, o bé l’interruptor que desconnecta la bateria o l’alimentador de la bobina
fragata

Veles d'una fragata
Transports
Vaixell de vela de tres pals (trinquet, major i mitjana), ultra el bauprès.
Tots tres pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i l’arbre de mitjana portava una aurica Hi havia fragates de guerra i fragates mercants Les de guerra tenien una sola bateria a banda i banda i un armament no superior a seixanta canons, condicions que les distingien dels navilis Hi ha hagut algunes fragates mercants de quatre pals, i fins n'hi hagué una de cinc, la “Preussen”
alentidor elèctric
Transports
Tipus d’alentidor format per un estator, fixat al bastidor d’un vehicle, que porta unes bobines inductores i un rotor de material ferromagnètic que gira solidari amb l’arbre de transmissió: el rotor és format per dos discs, entre els quals hi ha l’estator, o bé per un de sol, interior a aquest.
Quan cal alentir el vehicle, hom envia corrent de la bateria a les bobines i el camp magnètic creat es tanca a través del rotor on indueix corrents elèctrics, dits de Foucault , que reaccionant amb el camp inductor, originen forces que s’oposen al gir del rotor, i així alenteixen l’arbre de transmissió L’energia perduda pel vehicle es transforma en calor en els plats, els quals, per tal de dissipar-la, solen portar aletes L’alentidor és emprat en els grans camions per alleugerir, a les baixades, el treball dels frens
torpede humà
Transports
Militar
Torpede, tripulat per un o dos homes proveïts de sengles vestits de bus individuals amb un aparell de respiració d’oxigen, destinat especialment a accions de guerra ofensives, en les quals els tripulants col·loquen alguna càrrega explosiva en l’obra viva d’algun vaixell enemic o llancen contra aquest un torpede de què va proveït el torpede humà com a armament.
Els torpedes humans, molt emprats en la Segona Guerra Mundial, tenen poca autonomia uns 50 km, la bateria d’alimentació del motor sol tenir una durada no superior a nou hores, i només excepcionalment han assolit profunditats de 15m Els torpedes humans són deixats prop del lloc d’operacions per submarins, vaixells mercants o llanxes ràpides La proximitat de bucs metàllics o de xarxes d’obstrucció fan que els aparells de bord no siguin fiables i, juntament amb la impossibilitat de prendre marcacions o de visualitzar punts de referència, obliga els tripulants a navegar pràcticament…
coberta

Coberta de proa d'un vaixell esportiu
Transports
Cadascuna de les plataformes que, fixes sobre els baus, s’estenen horitzontalment al llarg de tota, o gairebé tota, l’eslora i la mànega d’un vaixell.
Actualment són metàlliques en gairebé tots els vaixells tant de guerra com mercants, de fusta en les embarcacions esportives o bé metàlliques i folrades de fusta o aglomerats especialment, en els vaixells de passatge Antigament, les cobertes rebien el nom d' alta , la més elevada, de bateria , la situada sota l’anterior, on hi havia els canons, de ranxo , la que venia després, on dormia la tripulació, i, finalment, la cala Avui dia, la denominació és molt variada i confusa, entre altres raons perquè les normes que regulen l’arqueig feren aparèixer tipus de vaixells en què,…