Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
coet d’enlairament
Transports
Cadascun dels coets que, generalment en nombre parell, són emprats per a impel·lir una aeronau en el moment de l’envol, per tal d’aconseguir un recorregut mínim per la pista, quan aquesta té una longitud insuficient, o per augmentar-ne la càrrega útil.
seient projectable
Transports
Seient emprat en els moderns avions de reacció, llevat dels de transport de passatgers, que, en cas de perill i d’haver-lo d’abandonar, és llançat a l’exterior de l’avió amb el seu ocupant, mitjançant una càrrega explosiva o un coet.
Presa la decisió d’abandonar l’avió, el pilot acciona el sistema, generalment en estirar una anella En primer lloc és llançada la coberta de la cabina, es bloquen tots els tirants i cinyells del seient que subjecten el pilot, es dispara la càrrega explosiva o el coet, i el seient, amb el pilot, és expulsat de l’avió Acabada la càrrega, s’alliberen automàticament tots els elements de subjecció del pilot, que resta lliure amb el seu paracaigudes, el qual s’obre automàticament en el temps prèviament programat Els seients projectables porten incorporat un equip d’oxigen, per a l’…
pilot automàtic
Transports
Sistema de govern automàtic d’embarcacions, aeronaus, coets, etc, capaç d’efectuar les maniobres de correcció necessàries i, en el cas de les aeronaus, de mantenir l’altitud de vol.
El pilot automàtic és fonamentat, generalment, en un giroscopi i un servomotor Quan l’aeronau, el coet, l’embarcació, etc, es desvien respecte a l’orientació de l’agulla giroscòpica, aquesta acciona el servomotor, el qual actua damunt els governalls o elements de direcció
propulsió
Transports
Acció de traslladar, de fer avançar, especialment una embarcació, un torpede, etc, per l’aigua, una aeronau per l’aire, una astronau per l’espai extraatmosfèric, en aplicar-los una força bé mitjançant agents exteriors (el vent, els animals, el remolc, la sirga, etc, o la radiació solar), bé —en l’autopropulsió— mitjançant forces generades a l’interior del mateix vehicle, embarcació, aeronau, etc, per màquines de vapor, motors de combustió interna, motors elèctrics, coets, etc.
La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes de propulsió…
indústria aeroespacial
Transports
Conjunt d’activitats relatives al projecte i la construcció dels vehicles aeris i espacials.
Aquest terme sintètic queda justificat pel fet que, tot i essent molt diferents els problemes de l'aeronàutica dels de l'astronàutica, ambdues tracten essencialment d’un mateix fenomen el moviment de ginys en l’espai Les circumstàncies físiques de cada cas atmosfera o espai lliure demanen solucions específiques, però els avenços de les dues disciplines han seguit sovint camins parallels una investigació de punta similar, la qual s’ha evidenciat en la formació dins de les grans empreses aeronàutiques d’una branca pròpiament aeroespacial Així, les indústries aeroespacials construeixen, a més d’…
llançacaps
Transports
Aparell en forma de canó proveït d’un coet per a llançar caps de corda a gran distància.
avió

Esquema de l’avió de passatgers supersònic Concorde
© Fototeca.cat
Transports
Aerodina proveït de grup propulsor i de plans sustentadors o ales fixes durant el vol.
Els elements constituents de l’avió són l’ala, el buc, el grup propulsor, els empenatges i el tren d’aterratge, els quals solen ésser disposats simètricament en relació al buc, llevat d’algun cas en què, per consideracions molt especials, la configuració de l’avió ha estat radicalment asimètrica avió d’observació alemany Blohm Voss BV-141 Els moviments d’un avió tenen lloc a l’entorn de tres eixos que passen pel seu centre de gravetat l’ eix longitudinal o de balanç , que va de proa a popa del buc l’ eix lateral o de capcineig , que és perpendicular al pla de simetria de l’avió, i l’ eix…
míssil

Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es…
aeromodel
Transports
Model reduït d’avió mogut per petits motors d’explosió, motors-coet, força de gomes elàstiques, etc., o bé sense motor, usat en la pràctica de l’esport de l’aeromodelisme.
El comandament de l’aeromodel és fet des de terra mitjançant dos cables, l’un fix a l’extrem de l’ala i l’altre que mou el timó de profunditat també pot ésser comandat per radiocontrol, bé que alguns aeromodels no tenen dispositiu de comandament