Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
altures corresponents
Transports
Altures d’igual valor preses d’un mateix astre abans i després d’haver passat aquest pel meridià de l’observador.
Abans de l’aparició dels senyals horaris radiotelegràfics eren emprades pels navegants per a calcular l’estat absolut del cronòmetre Poden ésser usades per a calcular l’hora de pas d’un astre pel meridià
vol

vol Els tres moviments bàsics d’un avió, amb els eixos corresponents i els governalls que els determinen en cada cas
© Fototeca.cat
Transports
Moviment d’una aerodina en l’atmosfera.
El vol dels avions és possible a causa de les propietats sustentadores dels plans inclinats en moviment de translació sustentació, ala, avió i per la força propulsiva del motor, que, ultra assegurar la sustentació, venç la resistència a l’avanç que oposa l’aire al moviment de l’aparell propulsió, resistència Les principals forces que actuen en un avió en vol són, doncs, el pes , la sustentació , la resistència i l' empenyiment del motor Les evolucions d’un avió són obtingudes en crear una asimetria aerodinàmica, mitjançant els governalls comandaments de vol, governall, que són accionats pel…
feix de vies
Transports
Grup de vies sensiblement paral·leles reunides pels extrems mitjançant les corresponents agulles.
Segons la seva finalitat, hom l’anomena de formació de trens, de classificació de vagons, d’agrupament de direccions, de recepció, d’espera, de sortida, etc
zona de borneig
Transports
Espai necessari per a bornar un vaixell.
Quan aquest és fondejat amb una sola àncora o subjectat a un cos mort, la zona de borneig és una circumferència amb centre en un punt de la cadena de l’àncora, o l’àncora mateixa Quan és fondejat amb més d’una àncora, és la resultant de les corresponents a cada una de les àncores, i, per tant, més reduïda
diagonal
Transports
Via que talla en angle agut un feix de vies paral·leles, tot enllaçant-les mitjançant els corresponents canvis de via.
timó

Representació d’un timó i secció anterior en un gir de 45º (a dalt)
© Fototeca.cat
Transports
Peça plana de fusta o de metall, articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.
Els timons ordinaris consisteixen generalment en na peça plana i ampla, anomenada pala , articulada mitjançant uns mascles o agulles, dels quals va proveït en el seu caire anterior, allotjats a les corresponents femelles o gòndols del codast, la part superior de la qual, anomenada mare , travessa el buc per la llimera El més simple dels timons ordinaris consisteix en una pala de fusta proveïda només d’una agulla i d’un gòndol i és mogut mitjançan l' arjau , fixat a la seva part superior, que és accionat manualment Hom anomena timó de canya el que és mogut mitjançant l’arjau, bé…
carta nàutica
Transports
Cartografia
Mapa, destinat a ésser usat pels navegants, que descriu la costa i dona referències del fons marí i dels senyals (semàfors, fars, balises, etc.) que poden servir d’ajuda a la navegació.
Actualment, pràcticament només són emprades les de projecció Mercator anomenades mercatorianes i les gnomòniques Les cartes mercatorianes són confeccionades partint d’una modificació de la projecció cilindrocentrogràfica en el sentit que aquella és substituïda per una sèrie infinita de cilindres tangents a la superfície terrestre que hom vol representar les loxodròmiques hi són representades per rectes i és conservada una gran semblança entre els angles mesurats en la superfície de la terra i els mesurats en la carta són usades per a la navegació costanera i per derrota loxodròmica Les…
senyal d’abandó
Transports
Senyal fet amb xiulet, timbre o toc de corneta per indicar a la tripulació d’un vaixell que ha d’abandonar-lo i ocupar els llocs corresponents als bots salvavides.
avanttrèn
Transports
Conjunt d’un o dos arbres no motors i les rodes corresponents de què són proveïts certs carruatges, com ara els d’artilleria, algunes arades, les locomotores, etc, a la part anterior.
La seva funció és facilitar-ne la inscripció a les corbes, augmentar-ne l’estabilitat, etc, a causa de la possibilitat de gir de l’avanttren, independentment de la resta del carruatge, segons un eix vertical