Actualment, pràcticament només són emprades les de projecció Mercator (anomenades mercatorianes) i les gnomòniques.
Les cartes mercatorianes són confeccionades partint d’una modificació de la projecció cilindrocentrogràfica en el sentit que aquella és substituïda per una sèrie infinita de cilindres tangents a la superfície terrestre que hom vol representar; les loxodròmiques hi són representades per rectes i és conservada una gran semblança entre els angles mesurats en la superfície de la terra i els mesurats en la carta; són usades per a la navegació costanera i per derrota loxodròmica.
Les cartes gnomòniques es basen en la projecció del mateix nom, que consisteix a projectar sobre un pla tangent a la superfície de la terra una zona d’aquesta, suposant que les visuals parteixen del centre de la terra; són usades només per a navegar per derrota ortodròmica, la qual, com tot cercle màxim, hi és representada per una recta. Això no obstant, i pel fet que els rumbs sempre són loxodròmics, el detall concret de l’ortodròmica ha d’ésser sempre transportat, convertit en loxodròmica, damunt una carta mercatoriana.
Les cartes nàutiques també poden ésser classificades, en funció del tipus d’escala, en cartes generals (escala entre 1:3.000.000 i 1:30.000.000), cartes d’arrumbament (escala entre 1:200.000 i 1:3.000.000), cartes de navegació costanera (escala entre 1:50.000 i 1:200.000), cartes de proximitat (escala pròxima a 1: 25.000), destinades a facilitar l’aproximació a ports o a llocs de recalada, i portolans (escala també pròxima a 1:25.000), que detallen ports o llocs de fondeig.
El tipus més modern i ben específic de cartes nàutiques són les adaptades als diferents sistemes de radionavegació, caracteritzades pel fet de tenir representades les línies de posició corresponents a un nombre determinat de radiosenyals. En les cartes nàutiques l’expressió del lloc geomètric dels punts que tenen una mateixa fondària és representada per unes línies anomenades isòbates (cartografia).