Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
capità general de la mar
Història
Transports
Comandant superior de les forces navals de la monarquia hispànica dels Àustries a la Mediterrània i a l’Adriàtica.
El càrrec fou creat per Carles V el 1517 per damunt dels de capità general d’esquadra, i de capità general de jornada i s’extingí el 1625 el detingueren Hug de Montcada, Andrea Doria, García de Toledo, Joan d’Àustria, Giovanni Andrea Doria i Filibert de Savoia
dret d’almirallat
Transports
Dret marítim
Dret introduït al s XVIII a Espanya per Felip V, cobrat a les duanes i ports sobre les embarcacions que entraven o sortien i sobre les mercaderies que duien.
Era designat amb els noms d'ancoratge, neteja de port i llanterna, i destinat a dotar la paga dels almiralls Ferran VI incorporà aquest drets al fisc Quan l’any 1807 fou creat almirall Manuel Godoy, fou restablert el dret d’almirallat a favor seu Fou suprimit amb la unificació dels aranzels de duanes
fragata
Transports
Mena de destructor petit, d’unes 1 500 tones i uns 100 m d’eslora.
Fou creat pels aliats durant la Segona Guerra Mundial per tal de protegir combois i fer serveis de patrulla Posteriorment, hom construí diversos tipus de fragata de major tonatge de 3 000 a 5 000 tones destinades a missions d’escorta antisubmarina i antiaèria, moltes de les quals dotades de míssils i de plataformes per al transport d’helicòpters
capità general de l’armada
Història
Transports
Cap superior de les forces navals d’un estat; en els països anglosaxons rep el nom d’almirall de flota.
A l’Estat espanyol el càrrec fou creat el 1793 tenia la direcció orgànica i tècnica de l’armada, però no l’operativa, que era del rei Suprimit el 1869, fou reinstaurat per Alfons XII el 1912, que l’ostentà Suprimit novament el 1932, després del 1939 fou novament reinstaurat i el detingué el general Franco En depenen els capitans generals de departament marítim , càrrec equivalent al de capità general de l’exèrcit de terra
capità general d’esquadra
Història
Transports
Comandant superior de les esquadres de galeres que guardaven, els s. XVI i XVII, cada un dels estols mediterranis de la corona catalanoaragonesa i, en general, de la monarquia hispànica.
El càrrec de capità general de l’esquadra de galeres de Sicília fou creat el 1510 el d' Espanya per guardar principalment les costes dels regnes de Granada, de València i del Principat, el 1532 el de Nàpols , el 1535 el de Sardenya , el 1638 Circumstancialment, hi hagué capitans generals de les galeres de Catalunya 1605-23, de València 1604-09 i de Gènova 1604-75 Depengueren del capità general de la mar mentre durà aquest càrrec
capità general del mar oceà
Història
Transports
Capità de la marina castellana que exercia la vigilància i la defensa del tràfic marítim castellà de l’Atlàntic, especialment contra la pirateria.
Aquest càrrec fou creat el 1540 La seva jurisdicció primerament anà de l’estret de Gibraltar a Hondarribia El càrrec, al llarg del s XVI, anà ampliant el seu àmbit de responsabilitat a tot l’Atlàntic En depenien els almiralls generals de l’armada de l’oceà, els capitans generals d’esquadres, els capitans generals de flotes d’Índies i el capità general de l’armada de la carrera d’Índies El 1647 restà subordinat al nou càrrec de governador general de totes les armes marítimes
alentidor elèctric
Transports
Tipus d’alentidor format per un estator, fixat al bastidor d’un vehicle, que porta unes bobines inductores i un rotor de material ferromagnètic que gira solidari amb l’arbre de transmissió: el rotor és format per dos discs, entre els quals hi ha l’estator, o bé per un de sol, interior a aquest.
Quan cal alentir el vehicle, hom envia corrent de la bateria a les bobines i el camp magnètic creat es tanca a través del rotor on indueix corrents elèctrics, dits de Foucault , que reaccionant amb el camp inductor, originen forces que s’oposen al gir del rotor, i així alenteixen l’arbre de transmissió L’energia perduda pel vehicle es transforma en calor en els plats, els quals, per tal de dissipar-la, solen portar aletes L’alentidor és emprat en els grans camions per alleugerir, a les baixades, el treball dels frens
cronòmetre
Transports
Rellotge de precisió posat a l’hora del temps mitjà del primer meridià, mitjançant el qual hom pot esbrinar la longitud exacta de l’embarcació en aquell moment.
Aquest cronòmetre va dins una caixeta especialment condicionada per evitar-li tota mena de moviments i preservar-lo dels canvis de temps Per a més seguretat, alguns vaixells porten un altre o uns altres cronòmetres collocats prop seu, els quals hom anomena acompanyants Des del 1952, que fou creat el primer cronòmetre electrònic, la seva installació a bord dels vaixells s’ha estès àmpliament a causa de les seves qualitats immillorables, car funciona en qualsevol posició i és insensible als cops, a les vibracions, a la humitat i als camps magnètics L’error normal d’aquest tipus de…
port franc
Construcció i obres públiques
Economia
Transports
Dret fiscal
Port que gaudeix de determinades exempcions o bonificacions de drets de duana, bé d’una manera absoluta o bé amb relació a mercaderies determinades.
Sovint tenen annexa una zona franca La recuperació econòmica catalana, iniciada vers el 1680, determinà la necessitat de l’establiment d’un port franc a Barcelona, per tal d’estimular el tràfic comercial El Consell de Cent deliberà, el 1701, de sotmetre la petició d’un port franc a les corts catalanes, aleshores reunides davant Felip V, que ho concedí L’inici de la guerra de Successió 1705 n'interrompé la realització, però el rei arxiduc Carles III reiterà la concessió i hom construí l’anomenada Casa del Port Franc, fora de les muralles, a l’actual Barceloneta El seu funcionament degué…
resclosa
Rescloses de Miraflores del canal de Panamà
© J. Cavero
Construcció i obres públiques
Transports
Construcció feta en un canal o en un riu navegable.
És proveïda de comportes a ambdós extrems transversals al corrent que permeten, en ésser tancada l’una i oberta l’altra o mitjançant conduccions de fons o laterals o sifons, d’elevar o de fer descendir el nivell de l’aigua fins a igualar els nivells d’aigua amunt o d’aigua avall, de manera que les embarcacions poden salvar un desnivell, causat en els canals d’enllaç per la diferència de nivell de les mars, creat en els rius per les preses, etc La resclosa necessita una reserva d’aigua inexhaurible aigües amunt, a causa de l’evacuació d’un determinat volum del líquid sempre que passa una…