Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
torpediner
Transports
Embarcació de petites dimensions i de gran velocitat, especialment concebuda i construïda per a llançar torpedes, la seva arma principal.
L’aparició del caçatorpediners —immediatament després de la del torpediner— i del destructor han fet que el torpediner fos desplaçat o substituït per aquest darrer
candeler
Transports
Cadascuna de les barres que, situades prop de la borda, serveixen per a formar una mena de barana.
Solen ésser cilíndrics, de ferro forjat i amb tres orificis per on passen unes barres horitzontals o bé cadenes en aquest darrer cas els candelers són abatibles
ferrocarril transsiberià
Transports
Via fèrria, la més llarga del món en servei actualment, que, a través de la Sibèria i formant una molt àmplia xarxa, uneix Moscou amb Vladivostok (9.000 km) i penetra a Corea, on arriba a Pusan passant per Seül, i, a través de Mongòlia, a la Xina, on enllaça amb la xarxa del ferrocarril xinès.
Projectat el 1850 i començada la seva construcció el 1891, el 1904 fou acabat el primer tram, que arribava prop del llac Baikal El darrer tram posat en servei fou acabat de construir el 1954 i uneix Magnitogorsk amb Čelinograd
rai
Transports
Vehicle aquàtic, sovint de concepció primitiva, format per un conjunt d’elements flotants subjectats junts que no arriben a formar un cos únic estanc.
Estès pràcticament a totes les latituds, és emprat tant en la navegació marítima com en la fluvial En aquest darrer cas, molt sovint hom utilitza el corrent del riu per al desplaçament En aigües més quietes o sense un corrent continu, hom pot propulsar l’embarcació amb perxes, rems o, fins i tot, amb veles
dret marítim
Transports
Dret
Dret marítim
Conjunt de regles jurídiques referents als diversos drets i obligacions que afecten la navegació i, especialment, el transport de passatgers o mercaderies en vaixells.
El predomini d’aquest darrer aspecte fa que sigui integrat tradicionalment al dret mercantil El dret marítim ha estat estructurat al nivell internacional, en especial pel que fa a l’establiment de la sobirania dels estats sobre les aigües territorials i per la consideració de territori les naus pròpies de l’estat al qual pertanyen El dret marítim català neix i es desenvolupa vinculat al dret mercantil , i n'és la institució més representativa el consolat de mar
git
Transports
Acció de gitar una part de la càrrega d’un vaixell per salvar-lo del naufragi, per intentar de fer-lo surar si ha encallat, etc.
Aquest acte és comprès entre les avaries La prelació de les mercaderies a gitar és determinada per la llei, segons la situació, la classe i el pes Però a la pràctica hom distingeix el git regular dut a terme seguint les formalitats legals de l' irregular fet a correcuita Les Lleis ròdies, els Rôles d’Oléron i el Llibre del consolat de mar ja regulen perfectament el cas de git En aquest darrer llibre, el git que hom feia per acord entre el senyor de la nau i els mercaders propietaris de les coses gitades és anomenat git pla
balenera
Transports
Embarcació menor, amb la popa d’una forma tan afuada com la proa, propulsada a rem o a vela, i en aquest darrer cas solia aparellar veles al terç.
Fou usada originàriament i fins a la darreria del s XIX per a la pesca de la balena, i actualment ho és com a embarcació auxiliar
galera
Transports
Cotxe per al transport de viatgers, el més gros d’aquesta mena de vehicles.
Podia portar fins a cinquanta-quatre passatgers i, a més, el majoral i el sagal El buc del carruatge era format per quatre departaments davantera, berlina, cupè i cambra o departament interior els tres primers amb quatre seients cadascun, i el darrer, amb dos seients laterals A la part superior, coberta per una lona, hi havia, damunt la davantera i la berlina, dos seients la banqueta i la contrabanqueta , i la resta era destinada a l’equipatge La galera anava tirada per vuit o onze animals en dos o tres grups de tres i el de davant de dos També podien anar-n'hi nou dos grups de…
banda de progressió
Transports
En el diagrama espai/temps de les fases d’una sèrie seqüencial de semàfors, faixa compresa entre les trajectòries del primer vehicle i del darrer que tenen obert el pas en cada fase.