Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
segell

Segells
© Corel
Numismàtica i sigil·lografia
Transports
Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal —actualment l’emissió és monopolitzada per organismes oficials dels diferents estats que solen coincidir amb els que emeten la moneda— i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
Els segells, que són presentats en fulls que en contenen generalment cent, separables gràcies a les perforacions entre ells, poden ésser rectangulars o, menys generalment, quadrats, ròmbics, triangulars o poligonals i la seva superfície sol ésser compresa entre 4 i 20 cm 2 La natura, les característiques i d’altres variacions són objecte de la filatèlia El primer antecedent dels segells de correus data del 1653 i fou degut al conseller del parlament de París Renouard de Villayer Consistia en un bitllet o butlleta, absolutament independent de la carta, segons la qual hom acreditava que el…
boia sonora
Transports
Boia cilíndrica que, llançada a la mar des d’un avió, facilita la localització d’un submarí.
En caure a la mar, de la part inferior, on hi ha un llast, se'n desprèn un micròfon que resta submergit a una profunditat determinada per una antena situada a la part superior transmet a l’avió el senyal que indica la proximitat del submarí radiolocalització, hidròfon
radiofar omnidireccional en VHF
Transports
Radiofar direccional de tres emissions.
La primera, amb una modulació determinada, és emesa en una antena omnidireccional, la segona, amb la mateixa modulació, en una antena de quadre orientada en la direcció N-S, i la tercera, amb una modulació retardada, el màxim de la qual correspon al mínim de la primera i a la inversa, en una antena també de quadre orientada en la direcció E-W
via
Transports
Cadascuna de les dues o més zones longitudinals, generalment separades per una banda pintada al paviment, en què és dividida o en què hom pot considerar dividida la calçada d’una carretera, d’una autopista, etc.
Algunes carreteres, especialment a la part ascendent dels pendents, tenen una via, anomenada via lenta , destinada als vehicles, especialment els camions, que circulen a velocitats inferiors a una velocitat determinada A les autopistes hi ha vies d’acceleració i vies de desceleració , que permeten, respectivament, d’entrar a l’autopista o a la via a la qual hom va a parar en sortir-ne, a una velocitat adequada
càrrega
Transports
Pes suportat per un home, un animal, un vehicle, etc, o aixecat per un aparell d’elevació.
Les càrregues són classificades en nominals, útils i totals La càrrega nominal és la que pot ésser suportada, teòricament, per un aparell a unes condicions específiques per exemple, les grues tenen una càrrega nominal determinada per a cada posició del braç La càrrega útil és el pes que pot ésser suportat per un aparell, vehicle, etc, a més del propi pes La càrrega total és la suma de la càrrega útil, més la tara
git
Transports
Acció de gitar una part de la càrrega d’un vaixell per salvar-lo del naufragi, per intentar de fer-lo surar si ha encallat, etc.
Aquest acte és comprès entre les avaries La prelació de les mercaderies a gitar és determinada per la llei, segons la situació, la classe i el pes Però a la pràctica hom distingeix el git regular dut a terme seguint les formalitats legals de l' irregular fet a correcuita Les Lleis ròdies, els Rôles d’Oléron i el Llibre del consolat de mar ja regulen perfectament el cas de git En aquest darrer llibre, el git que hom feia per acord entre el senyor de la nau i els mercaders propietaris de les coses gitades és anomenat git pla
cadena Decca
Transports
Sistema d’orientació hiperbòlic ideat a la Gran Bretanya, constituït per quatre emissores de radiofreqüència en ona contínua disposades en forma d’estrella.
La central és anomenada principal , i les altres tres, auxiliars cadascuna radia en una freqüència distinta, mentre que la principal radia totes les freqüències alhora sincronitzades amb les emissores auxiliars En un punt, la diferència entre les fases dels senyals rebuts de cadascuna de les tres emissores auxiliars i de la principal defineix la diferència de distàncies entre el receptor i l’emissora principal i entre el receptor i l’emissora auxiliar considerada La posició del receptor és determinada per la intersecció de les hipèrboles que representen, en una carta de…
capità general
Història
Transports
Oficial de la marina reial catalanoaragonesa que seguia en categoria l’almirall, del qual era considerat lloctinent des del s XIV.
Gaudia de totes les atribucions de l’almirall quan aquest no prenia la direcció de l’armada La seva jurisdicció s’estenia, per tant, a tots els regnes de la corona, i els vicealmiralls li eren sotmesos Aquest càrrec, que requeia en membres de l’alta noblesa, era generalment temporal i lligat a la preparació i a les activitats d’una flota determinada, però en algun cas fou de duració illimitada i amb cert dret a succeir l’almirall, com en el nomenament de Gilabert de Cruïlles el 1273 Era de nomenament reial, o bé de les corts i el rei, o bé de la ciutat armadora i el rei conjuntament
marcació
Transports
Direcció o posició d’un objecte qualsevol determinada amb una brúixola.