Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
efecte del terra
Transports
Influència que la proximitat del terra té sobre el valor de la resistència induïda d’una ala.
Tota ala d’envergadura finita provoca la deflexió de les línies de flux que es donen en el cas de flux bidimensional envergadura infinita, i origina una disminució de l’angle d’atac efectiu i una resistència induïda La proximitat del terra disminueix aquesta deflexió acostant les línies de corrent de flux a les del cas bidimensional, per la qual cosa hi ha resistència induïda i s’incrementa l’angle d’atac efectiu La proximitat del terra fa augmentar la sustentació i disminueix la resistència fins el 8% quan la distància a terra és igual a la meitat de l’envergadura…
francbord
Transports
Reserva de flotabilitat d’una embarcació, determinada per la línia de màxima càrrega fixada per alguna de les entitats oficials asseguradores.
El francbord és un element de seguretat per a la flotabilitat i la defensa contra la mar, puix que evita que la nau embarqui aigua quan escora en envestir els cops de mar És donat per la distància que resta entre el nivell de l’aigua per la part externa de l’embarcació i la part superior de la coberta principal, al centre de l’eslora El francbord disminueix inversament al calat de la nau si la càrrega d’aquesta augmenta
barrera del so
Transports
Conjunt de fenòmens aerodinàmics que apareixen en el desplaçament d’un mòbil al si d’un gas a velocitats pròximes a la del so, generalment entre Mach 0,8 i Mach 1,2.
Quan un avió vola a aquestes velocitats, la resistència augmenta violentament en relació amb els valors que té quan la velocitat és inferior a Mach 0,8, la sustentació aerodinàmica disminueix molt i la reculada brusca del punt d’aplicació d’aquesta força provoca un gran moment de picat A més, l’aparició d’ones de xoc en punts de l’ala i del buc on la velocitat relativa de l’aire és igual a la del so provaca vibracions, inversió de comandaments i defectes en l’estabilitat
sostre
Transports
Altura màxima que pot assolir una aerodina, funció de la seva càrrega alar i de la potència dels seus motors.
La velocitat ascensional d’un avió disminueix progressivament a mesura que augmenta l’altura, fins que n'assoleix una a partir de la qual la força de sustentació resultant no pot ésser, a causa de la rarefacció de l’aire, superior a la de la gravetat, de manera que, en aquesta altura, malgrat que hom accioni els elements de comandament per a augmentar l’altura, la trajectòria és horitzontal, com si hi hagués un sostre que li impedís de continuar elevant-se El sostre d’alguns avions experimentals és de fins a cent quilòmetres
permís de conducció
Transports
Autorització per a poder conduir un vehicle de motor.
L’any 2005 el govern de l’Estat espanyol aprovà l’anomenat carnet per punts, que ja estava instaurat a França, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia El sistema atorga a les persones que disposin del permís de conducció d’un nombre de punts determinat 12 o 8, segons si són conductors experimentats o novells El nombre de punts disminueix a mesura que el conductor incorre en infraccions de trànsit acció que és independent de la multa econòmica Si s’exhaureixen els punts, aleshores el permís de conducció és retirat automàticament L’1 de juliol de 2008, dos anys després de la introducció…
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en…
ala

Esquema d’una ala d’avió
© fototeca.cat
Transports
Tota superfície aproximadament horitzontal, fixa o no, sobre la qual s’exerceixen les reaccions aerodinàmiques per a la sustentació dels aerodines.
Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…
avió

Esquema de l’avió de passatgers supersònic Concorde
© Fototeca.cat
Transports
Aerodina proveït de grup propulsor i de plans sustentadors o ales fixes durant el vol.
Els elements constituents de l’avió són l’ala, el buc, el grup propulsor, els empenatges i el tren d’aterratge, els quals solen ésser disposats simètricament en relació al buc, llevat d’algun cas en què, per consideracions molt especials, la configuració de l’avió ha estat radicalment asimètrica avió d’observació alemany Blohm Voss BV-141 Els moviments d’un avió tenen lloc a l’entorn de tres eixos que passen pel seu centre de gravetat l’ eix longitudinal o de balanç , que va de proa a popa del buc l’ eix lateral o de capcineig , que és perpendicular al pla de simetria de l’avió, i l’ eix…