Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
reglatge
Transports
Tecnologia
Operació encaminada a deixar en l’estat o la posició original o normal totes les peces d’una màquina o d’un mecanisme que tendeixen a variar llurs posicions relatives amb el funcionament prolongat.
Gràcies a aquesta operació hom collabora a la posada al punt funcionament òptim de la dita màquina o mecanisme
bastarda
Transports
Vela major llatina de les embarcacions d’aparell llatí, dita també vela bastarda
.
centre vèlic
Transports
Punt d’aplicació de la resultant dels efectes del vent sobre les veles d’una embarcació.
El punt d’aplicació de la resultant dels efectes del vent sobre una vela és considerat coincident amb el centre de gravetat de la dita vela
pailebot
Transports
Goleta petita, rasa i fina, sense gàbies, no gaire diferent de la goleta pròpiament dita.
Era emprada pels pràctics d’alguns ports abans de la generalització del motor
carrosseria
Soldatge automàtic d’una carrosseria d’automòbil realitzat per un robot soldadura
© Fototeca.cat
Transports
Part de l’automòbil que serveix per a allotjar-hi els passatgers, per a protegir els mecanismes i per a transportar els bagatges.
Comprèn la carrosseria pròpiament dita, amb les portes i els vidres el frontal dels quals és anomenat parabrisa, el capó del motor, el portaequipatge i els parafangs La carrosseria, que sol ésser feta de planxes d’acer soldades, va muntada sobre el xassís Si aquest muntatge és rígid, de tal manera que es formi un conjunt, la carrosseria participa activament en la resistència a la deformació i és anomenada carrosseria monobuc o monobloc En alguns casos, la carrosseria sola, sense xassís, és la que forma el suport total del vehicle carrosseria autoportant Les carrosseries van entapissades per…
popa
Transports
Part posterior d’una embarcació de vela, compresa entre la secció vertical transversal que conté el pal major i la popa pròpiament dita.
rem

Rem
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Transports
Instrument de fusta, o d’un altre material resistent, semblant a una pala llarga i estreta, que serveix per a impulsar embarcacions manualment en fer força en l’aigua.
Mentre que alguns rems fan joc dins l’estrop o recolzen en l’escalemera mitjançant una zona de la canya generalment folrada de cuir, de cànem o de metall, anomenada coll , d’altres ho fan per mitjà d’una part de la dita canya més gruixuda i de secció quadrada, anomenada galló En el primer cas, les parts de la canya són anomenades guió el tros comprès entre el puny i el coll, coll i canya el tros que va des del coll fins a la pala, i en el segon, galló la part quadrada que reposa damunt l’escalemera i guió Els dos tipus de rem característics, amb indicació del nom de les seves parts la que…
ratera
Transports
Fulla de llauna circular, una mica cònica i amb un forat central, pel qual passa una amarra, que impedeix a les rates de terra pujar a bord per la dita amarra.
canvi de marxes

Secció i esquema de funcionament d’un canvi de marxes manual
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de marxa manuals En tot canvi…
Ferrocarril Metropolità de Barcelona
Vista de l’andana de l’estació d’Urgell del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA
© Fototeca.cat
Transports
Societat creada el 1920 per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d’unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller.
Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsans i l’Ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la El 1958 l’Ajuntament comprà l’empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona , i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM Juntament amb Transports de Barcelona, que gestiona el transport en superfície, forma el que a partir del 1986 s’anomena Transports Metropolitans de Barcelona TMB L’any 2018 comprenia 8 línies, dues de les quals desdoblades, una xarxa de 119 km de longitud i 156…