Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
efecte badoc
Transports
Alentiment de la circulació en un punt concret causat per la curiositat dels conductors per alguna circumstància externa singular, com ara un accident de trànsit.
efecte d’enclusa
Transports
Deformació dels carrils deguda als cops de les rodes desgastades i a la manca de contrapès en les rodes motrius.
efecte del terra
Transports
Influència que la proximitat del terra té sobre el valor de la resistència induïda d’una ala.
Tota ala d’envergadura finita provoca la deflexió de les línies de flux que es donen en el cas de flux bidimensional envergadura infinita, i origina una disminució de l’angle d’atac efectiu i una resistència induïda La proximitat del terra disminueix aquesta deflexió acostant les línies de corrent de flux a les del cas bidimensional, per la qual cosa hi ha resistència induïda i s’incrementa l’angle d’atac efectiu La proximitat del terra fa augmentar la sustentació i disminueix la resistència fins el 8% quan la distància a terra és igual a la meitat de l’envergadura de l’ala i fins el 50% quan…
descarrilament
Transports
Acció i efecte de descarrilar.
El descarrilament es pot produir a conseqüència d’un xoc amb un altre tren o amb un obstacle interposat a la via, per una falsa maniobra d’una agulla, pel mal estat de la via o dels encreuaments i canvis de via, per la ruptura d’un eix o per altres avaries del material mòbil i per excés de velocitat als viratges Els defectes de la via i del material mòbil produeixen trepidacions i moviments oscillatoris que arriben a provocar el descarrilament Per tal de reduir el risc de descarrilament hom colloca contracarrils als canvis, als encreuaments i en altres indrets perillosos De vegades, però, hom…
balastatge
Transports
Operació i efecte de col·locar el balast en una via.
El balastatge és fet en dues capes, l’una d’uns 30 cm de gruix i l’altra d’uns 15 cm les arestes que formen la superfície i els talussos laterals del balastatge s’arrodoneixen a fi d’evitar l’erosió
amortidor de suspensió
Amortidor de suspensió
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu mecànic que redueix progressivament, fins a anul·lar-les, les oscil·lacions que en el sistema elàstic de suspensió d’un vehicle (molles, ballestes, coixins pneumàtics, etc.) provoquen les irregularitats del terreny o la variació de les condicions de funcionament (frenades, viratges, vent, etc.).
Generalment els amortidors de suspensió són cilindres de funcionament hidràulic, formats per un pistó de doble efecte amb unes vàlvules que tenen controlat el pas de l’oli en tots dos sentits quan l’esforç sobre el pistó —a través de la tija— és molt gran, la vàlvula corresponent estrangula al màxim el pas de l’oli i limita en proporció la velocitat amb què l’amortidor pot comprimir-se o distendre's, i viceversa L’amortiment ha d’ésser prou gran per a evitar que l’element elàstic de la suspensió trigui massa temps a deixar d’oscillar completament suspensió tova i no tan excessiva que arribi…