Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en…
baló infraroig
Principi del funcionament d’un baló infraroig: la part inferior del baló, transparent a la radiació infraroja emesa per la Terra, permet mantenir el vol durant llargs períodes
© fototeca.cat
Meteorologia
Transports
Baló lliure no tripulat, que funciona segons els principis dels montgolfiers i aprofita la radiació tel·lúrica per a mantenir-se enlairat.
Omplert d’aire calent, de dia ascendeix a causa de la radiació solar rebuda, i de nit descendeix a les capes baixes de l’estratosfera La part inferior de l’embolcall, construïda amb un material absorbent o transparent a la radiació infraroja, i la part superior, aluminiada, permeten d’aprofitar al màxim la radiació infraroja emesa per la Terra, de manera que el vol pot mantenir-se durant setmanes o mesos Construïts amb polièsters de 12 µm de gruix, poden portar una càrrega d’uns 50-100 kg fins a uns 30 km d’altura
baló estratosfèric obert
Elements d’un baló estratosfèric obert
© fototeca.cat
Meteorologia
Transports
Baló lliure, generalment no tripulat, destinat a l’estudi de l’estratosfera.
Omplert amb hidrogen o heli, l’escapament per l’obertura inferior del gas expandit en ascendir assegura que l’interior de l’embolcall no és mai a gran pressió, la qual cosa fa innecessari de construir-lo amb materials molt resistents ans permet d’usar materials força més lleugers, bé que resistents a les baixes temperatures -75 °C p ex, fibra de polietilè d’uns 10-25 µm de gruix, i, en conseqüència, és possible de realitzar embolcalls capaços de contenir fins a un milió de metres cúbics de gas Un volum tan gran els fa possible d’elevar uns 1 000 kg fins a 50 km d’altura La pèrdua…
embalatge
Transports
Capsa, caixa, embolcall, recipient, etc, amb què hom protegeix i conserva un material o un objecte.
Els embalatges poden ésser de matèries i de formes molt diverses hom empra paper, cartó, metalls plom, estany, acer i alumini, principalment, vidre, fusta, plàstics i matèries tèxtils, en forma de capses, caixes, ampolles, bosses, sacs, làmines, pellícules, bidons, contenidors, etc
banda d’esquinçada
Transports
Tira de l’embolcall d’un baló que, en ésser arrencada, permet una sortida ràpida del gas.
ralinga
Transports
Tira especialment resistent enganxada a l’embolcall d’alguns balons, a la qual són lligades les cordes que suporten la barqueta.
xarxa
Transports
Malla de corda que cobreix l’embolcall d’un baló o globus, distribueix la càrrega per la seva superfície i suporta la barqueta.
balonet
Transports
Compartiment de l’embolcall d’alguns aeròstats, especialment els dirigibles, que permet de compensar els canvis de volum del gas en introduir-hi aire.
blíster
Transports
Embolcall constituït per una pel·lícula de plàstic transparent, que ha estat bufada per a donar-li la forma de l’objecte que ha de contenir.
Un cop s’hi ha introduït el dit objecte, és enganxada sobre un fons de cartolina és utilitzat per a l’envasament d’objectes de venda a la menuda, especialment en règim d’autoservei, i també en pastilles i càpsules
revestiment
Transports
Superfície exterior de l’estructura d’una aerodina, que consisteix en un embolcall de tela o de fusta o, més generalment, de xapa de metalls lleugers.
El revestiment materialitza els perfils calculats en els estudis aerodinàmics del projecte i, per tant, com més gran sigui la velocitat per a la qual ha estat previst l’aparell, ha d’ésser més llis i les unions de les seves xapes més perfectes i segures A més, ultra contribuir a la resistència mecànica dels elements interns del buc, sovint suporta les diferències de pressió entre l’interior i l’exterior de la cabina L’escalfament del revestiment pel fregament amb l’aire planteja greus problemes a velocitats molt superiors a la del so, de manera que en els avions molt ràpids i en…