Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
propfan
Transports
Tecnologia
Sistema de propulsió constituït per un turbopropulsor l’hèlix del qual —a vegades n’hi ha dues i contrarotatòries— té de vuit a deu pales, que són més primes i de diàmetre més petit que les convencionals, amb la qual cosa, a igualtat d’empenyiment, hom aconsegueix de disminuir el consum de combustible (d’un 10 a un 30% menys) tot aconseguint velocitats suficientment interessants (750-850 km/h).
Hom creu que, un cop resolts els problemes aeroelàstics i estructurals, potser serà el sistema ideal de propulsió dels anys noranta, per la qual cosa les principals companyies constructores aeronàutiques hi esmercen esforços d’investigació
aparell
Transports
Cadascuna de les diferents màquines formades per combinacions de bossells amb un cap que treballa per llurs politges, en què necessàriament un dels bossells o quadernals ha d’ésser fermat en un lloc consistent perquè romangui sempre immòbil.
Són emprats a bord dels vaixells per a multiplicar una força o canviar-la de direcció Amb els aparells són facilitades enormement les feines, perquè poden ésser vençudes grans resistències amb pocs esforços, bé que amb un temps més llarg
maniquí
Transports
Tecnologia
Figura antropomòrfica que simula els ocupants d’un vehicle al moment de realitzar-ne un prototip i que permet d’estudiar la posició i la postura de conducció, la visibilitat, l’accés als comandaments i les conseqüències de possibles xocs.
Les dimensions, les posicions relatives dels centres de gravetat i la llibertat dels moviments són establerts a partir d’estudis antropomètrics, i la talla i altres mesures anatòmiques són determinades a partir d’estudis estadístics fets entre la població En els estudis de seguretat, per tal d’apreciar la gravetat d’un xoc, els maniquís van proveïts d’instruments de mesura que mostren els esforços damunt els fèmurs i les acceleracions del cap, el tòrax, la pelvis, etc Després dels assaigs, els resultats d’aquestes mesures es comparen amb criteris biomecànics que permeten de fer…
argue múltiple
Transports
Cadascun dels diferents tipus d’argues moguts a braç que hom empra per a fer grans esforços quan el nombre d’homes és reduït.
Aquests argues duen a la base un sistema de rodes engalavernades que amplia considerablement l’esforç esmentat
buc
Transports
Cos estructural principal d’una aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega, que porta muntats el grup propulsor i el tren d’aterratge, llevat en els hidroavions, en els quals serveix per a amarar.
És un element integrant de tots els avions, tret dels denominats ales voladores avió L’estructura del buc, que, a més de reunir les qualitats de lleugeresa i resistència a les càrregues de vol, s’ha d’adaptar a una forma que depèn tant de factors aerodinàmics com de les necessitats d’espai interior, és constituïda per uns elements interns, suports dels esforços, que formen una biga o una carcassa amb quadernes i bancades lligades d’una manera semblant a l’emprada en la construcció naval, i un revestiment que conforma el buc i que pot contribuir o no al treball dels elements…
locomotora elèctrica
© Fototeca.cat
Transports
locomotora accionada per motors elèctrics alimentats pel corrent que la locomotora rep de la línia de contacte (catenària o tercer carril).
El retorn del corrent té lloc per la via, a través dels eixos i de les rodes Segons el sistema d’electrificació, hom empra corrent continu de 1 500 V o de 3 000 V, o bé altern monofàsic de 50 Hz i 25 000 V o de 16 2/3 Hz i 15 000 V Hi ha també locomotores elèctriques policorrent, que poden circular per línies diversament electrificades locomotores bicorrent, tricorrent i quadricorrent Els motors elèctrics de tracció van penjats al bastiment del bogi i són sotmesos a les oscillacions de la suspensió En el sistema clàssic el motor va semisuspès suspès pel nas i recolzat sobre l’eix…
cremallera
© Fototeca.cat
Transports
Ferrocarril que utilitza un tercer carril dentat on engranen les corresponents rodes dentades de la locomotora per tal d’obtenir esforços de tracció superiors als que li permetrien els dos carrils de simple adherència.
Aquest sistema és adequat per a ferrocarrils de muntanya amb pendents del 15% Núria al 25% Zugspitze, Jungfrau, excepcionalment més i tot Corcovado, Brasil, 30% Pilatus, Suïssa, 48% El carril dentat o cremallera se situa a l’eix de la via, i pot consistir en unes barres paralleles unides per petites travesses sistema Marsh, Mount Washington, EUA, 1866 sistema Riggenbach, Rigi, Suïssa, 1889, en una sola barra amb dents a ambdós flancs sistema Strub, Jungfrau, Suïssa, 1912, en dues o tres barres dentades paralleles desplaçades de mig pas o d’un terç sistema Abt, Montserrat, del 1892 al 1957…
flotador
Transports
Cadascun dels elements destinats a suportar els esforços que actuen sobre l’estructura de l’hidroavió durant les maniobres d’envol i d’aterratge i que serveixen per a aconseguir la flotació de l’aeronau.
ala
© fototeca.cat
Transports
Tota superfície aproximadament horitzontal, fixa o no, sobre la qual s’exerceixen les reaccions aerodinàmiques per a la sustentació dels aerodines.
Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…
obenc
Transports
Cadascun dels caps, filferros o, modernament, cables d’acer que, fixats a la part superior d’un pal mascle i a la murada o, antigament, a una cofa, fan que el pal pugui suportar els esforços laterals a què és sotmès i resti dret.