Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
admissió variable
Transports
Sistema que busca l’aprofitament dels efectes inercials i d’ones de pressió que es produeixen als tubs d’escapament dels vehicles.
Aquesta tècnica, juntament amb la distribució variable, ha estat introduïda per tal de millorar globalment la corba de parell motriu en qualsevol règim de gir dels motors d’explosió
via d’aigua
Transports
Cletxa o forat pel qual entra indegudament aigua en un vaixell.
Les causes de la seva aparició poden ésser múltiples abordatge, construcció deficient, mal temps, explosió, encallament, etc La importància depèn del lloc on és localitzada i de la quantitat d’aigua que hi penetra Aquesta quantitat és mesurada en funció de la velocitat amb què augmenta el nivell d’aigua a la sentina, i és considerada perillosa a partir dels 12 cm/hora En els vaixells moderns, especialment en els de guerra, la possibilitat de fer estanc el compartiment afectat, gràcies a les portes estanques, fa possible la limitació de la inundació, cosa que no impedeix, però, la variació de…
motomodel
Transports
Aeromodel per a vol lliure, equipat amb motor d’explosió o elèctric que acciona una hèlix.
sonda
Transports
Aparell mecànic o radioelèctric emprat per a determinar la profunditat de la mar, d’un riu, etc, en un punt determinat.
Les sondes radioelèctriques, que han desplaçat d’una manera molt general l’escandall i d’altres sondes mecàniques semblants i derivades d’aquell com les que mesuraven la pressió al fons, de la qual era deduïda la profunditat, o les que eren basades en el llançament d’una càpsula explosiva que explotava en tocar al fons i la profunditat era determinada en funció del temps transcorregut entre el llançament i l’explosió, permeten, a més, de determinar la presència de submarins, de vols de peixos i d’altres obstacles submergits, i la seva profunditat Les sondes radioelèctriques, anomenades sondes…
petrolier
Petroliers al port de Raas Tannurah, a l’Aràbia Saudita, carregant petroli
© Corel Professional Photos
Transports
Vaixell de càrrega, generalment de grans dimensions, especialment concebut i construït per al transport de combustibles líquids no envasats prèviament.
Es caracteritza per la seva elevada resistència estructural especialment del fons, del folre i de les mampares que divideixen transversalment el buc en diversos tancs, elements damunt els quals gravita tot el pes de la càrrega, per l’absoluta estanqueïtat dels tancs o mampares al líquid al qual són destinats, per l’existència de tot un sistema de bombament amb bombes de gran cabal, exclusiu per al moviment de càrrega i, per tant, independentment de les altres bombes del vaixell, i per l’existència d’un complex sistema de ventilació i extracció dels vapors produïts pel líquid Els petroliers…
ciclomotor
Transports
Vehicle lleuger de dues rodes, semblant a una bicicleta, amb pedals o sense, proveït d’un motor d’explosió de dos temps de cilindrada inferior a 50 cm 3
.
L’embragatge pot ser de disc o centrífug, generalment amb canvi de velocitats manual de dues o tres marxes o amb variador continu de velocitat, que s’engega amb els pedals o amb un petit motor elèctric d’engegada, i que per llei no pot exedir la velocitat de 45 km/h sobre el sòl pla Els primers models consistien en una bicicleta a la qual hom acoblava un motor que feia anar una de les rodes, per fricció o mitjançant una cadena, però l’evolució que ha experimentat aquest vehicle l’ha anat convertint en una motocicleta de dimensions reduïdes, adequada per a circulació urbana i per a trajectes…
helicòpter

Esquema d’un helicòpter
© Fototeca.cat
Transports
Giroavió en el qual la força de sustentació és deguda a un o més rotors, d’eixos gairebé verticals, que giren per l’acció de tota o gairebé tota la potència motriu instal·lada.
Aquests rotors forneixen, al mateix temps, la força de propulsió i serveixen per a una part del control de la maniobra Essencialment, l’helicòpter es caracteritza per la possibilitat d’efectuar l’envol i l’aterratge verticals i el vol estacionari Malgrat que l’origen de l’helicòpter podria remuntar-se, possiblement, al segle IV aC, amb les joguines voladores construïdes pels xinesos, hom ha acordat d’iniciar-ne la veritable història amb Leonardo da Vinci, que dissenyà un vehicle amb hèlixs helicoides mogudes per un mecanisme de rellotgeria i proposà el nom d’ helicòpter per a designar-lo…
aeromodel
Transports
Model reduït d’avió mogut per petits motors d’explosió, motors-coet, força de gomes elàstiques, etc., o bé sense motor, usat en la pràctica de l’esport de l’aeromodelisme.
El comandament de l’aeromodel és fet des de terra mitjançant dos cables, l’un fix a l’extrem de l’ala i l’altre que mou el timó de profunditat també pot ésser comandat per radiocontrol, bé que alguns aeromodels no tenen dispositiu de comandament
propulsió
Transports
Acció de traslladar, de fer avançar, especialment una embarcació, un torpede, etc, per l’aigua, una aeronau per l’aire, una astronau per l’espai extraatmosfèric, en aplicar-los una força bé mitjançant agents exteriors (el vent, els animals, el remolc, la sirga, etc, o la radiació solar), bé —en l’autopropulsió— mitjançant forces generades a l’interior del mateix vehicle, embarcació, aeronau, etc, per màquines de vapor, motors de combustió interna, motors elèctrics, coets, etc.
La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes de propulsió…
combustible alternatiu
Transports
Química
Combustible que pot substituir la gasolina o el gasoil en un motor d’explosió interna amb un rendiment similar i un grau de contaminació menor, com, per exemple, alguns combustibles gasosos i els biocombustibles.