Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
mascaró de proa
Art
Transports
Figura decorativa, sovint policromada, que va a la part alta de la roda de proa, dessota el bauprès.
En l’antiguitat els bastiments ja duien imatges, que permetien de reconèixer llur país d’origen és el cas de la flor de lotus blanc de la popa de les naus egípcies, del cap de cavall vermell de la proa de les fenícies o del coll de cigne de la popa de les romanes Els vaixells atenesos portaven la figura d’Atena, i els de Cartago, la d’Ammon i, malgrat que la divinitat era la mateixa per a totes les naus d’un mateix port, l’efígie que exhibia cada bastiment solia ésser concebuda d’una manera diferent, per tal que permetés de distingir els uns dels altres Al s XVIII, en fer-se les proes més i…
corba d’altura
Transports
Figura obtinguda en representar en una carta Mercator el cercle d’altures iguals.
cigonyar
Transports
Marcar a terra la figura d’una quaderna perquè en corbar-la resti simètrica.
creu
Transports
Part central de la verga de figura simètrica i, també, de la vela que s’hi enverga.
violí
Transports
Peça extrema del tallamar d’un vaixell que, en lloc de portar un mascaró, porta una figura espiral.
lira
Transports
Tartana molt petita, de quatre seients, la secció transversal de la qual té una figura semblant a una lira musical.
tirabuixó

Acrobàcia de tirabuixó
Transports
Figura d’acrobàcia aèria que consisteix en una rotació de 360° al voltant de l’eix longitudinal de l’aeronau.
bucle
Transports
Figura d’acrobàcia aèria que consisteix a descriure un cercle vertical, el sostre de l’aparell mantenint-se sempre a l’interior d’aquest cercle.
cuixarro
Transports
Corba que forma la figura del buc de l’embarcació des de la línia d’aigua fins a la cinta, a banda i banda del codast i la roda.
maniquí
Transports
Tecnologia
Figura antropomòrfica que simula els ocupants d’un vehicle al moment de realitzar-ne un prototip i que permet d’estudiar la posició i la postura de conducció, la visibilitat, l’accés als comandaments i les conseqüències de possibles xocs.
Les dimensions, les posicions relatives dels centres de gravetat i la llibertat dels moviments són establerts a partir d’estudis antropomètrics, i la talla i altres mesures anatòmiques són determinades a partir d’estudis estadístics fets entre la població En els estudis de seguretat, per tal d’apreciar la gravetat d’un xoc, els maniquís van proveïts d’instruments de mesura que mostren els esforços damunt els fèmurs i les acceleracions del cap, el tòrax, la pelvis, etc Després dels assaigs, els resultats d’aquestes mesures es comparen amb criteris biomecànics que permeten de fer un judici…