Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
llum de fre
Transports
Cadascun dels llums de la part posterior dels automòbils, motos, etc, que s’encenen automàticament en accionar el pedal del fre.
pastilla del fre
Transports
Peça metàl·lica recoberta en una de les seves cares d’una capa de material sinteritzat d’alt coeficient de fregament, que, a parelles, i acarades entre elles, constitueixen la part mòbil de la pinça d’un fre de disc.
soc
Transports
Tecnologia
En els frens, peça generalment metàl·lica, una de les cares de la qual, còncava o convexa, va revestida amb un material d’alt coeficient de fregament ( folre de fre
).
En ésser aplicada amb força sobre la superfície exterior de la roda d’un vehicle frens de carro i de ferrocarril o bé la superfície interior o exterior d’un tambor metàllic fre de tambor d’un automòbil o d’una màquina, respectivament en redueix la velocitat fins a aturar-los
sistema de parada i engegada
Transports
Sistema electrònic de determinats vehicles amb un motor de combustió interna que apaga el motor quan s’atura i l’engega de nou en iniciar la marxa, amb l’objectiu d’estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.
Aquest sistema està preparat perquè el motor es torni a engegar quan es pitja l’embragatge, en els vehicles de canvi manual, o quan es deixa de pitjar el fre, en els vehicles de canvi automàtic
Autonomous Cruise Control System
Transports
Sistema desenvolupat per ajudar el conductor a mantenir la distància de seguretat correcta amb el vehicle que té al davant.
Aquest dispositiu informa de la distància mitjançant un monitor, amb la qual cosa se sap la separació que cal mantenir A més a més, amb un acoblament disposat al fre motor el vehicle manté constantment la distància establerta
conducció a vela
Transports
Acció de fer avançar per inèrcia un vehicle de motor mitjançant un sistema electrònic que desacobla el motor i la caixa de canvis quan no són necessaris, amb l’objectiu d’estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.
Habitualment en la conducció a vela es desacoblen automàticament el motor i la caixa de canvis quan es deixa de pitjar l’accelerador i es tornen a acoblar, també automàticament, quan es pitja el fre o l’accelerador
servofrè
Transports
Servocomandament que permet i assegura l’accionament dels frens d’alguns vehicles automòbils, especialment dels pesants, amb un esforç limitat del conductor.
En el servofrè pneumàtic , l’accionament del pedal per part del conductor posa en comunicació el tub d’aspiració del motor amb un cilindre l’èmbol del qual diafragma , en ésser atret per la depressió, ajuda a empènyer la tija que acciona l’èmbol del cilindre mestre servofrè de depressió o injecta al cilindre aire comprimit, procedent d’una bomba accionada pel motor del vehicle, que actua sobre el diafragma servofrè de compressió En el servofrè hidràulic la pressió de l’oli del circuit hidràulic és reforçada per l’oli comprimit per una bomba també accionada pel motor En el servofrè…
enganxall
Dos tipus d'enganxall ferroviari
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu situat a l’extrem dels vehicles ferroviaris que serveix per a unir-los entre ells, donar continuïtat al tren i transmetre l’esforç de la tracció.
L' enganxall automàtic permet l’acoblament i el desacoblament sense que cap home s’hagi d’introduir entre els vehicles a més, duu incorporats els connectors per als diferents circuits elèctrics, pneumàtics de fre, de calefacció, etc L' enganxall manual , consistent en ganxos units per un tensor roscat, és encara molt emprat a Europa en vagons de càrrega Per un acord internacional, hom tendeix a substituir-los per enganxalls automàtics de tracció i de xoc que permeten, d’altra banda, l’eliminació dels topalls Al Japó aquesta substitució ja fou feta l’any 1925 Als EUA i al Canadà l…
cremallera
El cremallera de Núria
© Fototeca.cat
Transports
Ferrocarril que utilitza un tercer carril dentat on engranen les corresponents rodes dentades de la locomotora per tal d’obtenir esforços de tracció superiors als que li permetrien els dos carrils de simple adherència.
Aquest sistema és adequat per a ferrocarrils de muntanya amb pendents del 15% Núria al 25% Zugspitze, Jungfrau, excepcionalment més i tot Corcovado, Brasil, 30% Pilatus, Suïssa, 48% El carril dentat o cremallera se situa a l’eix de la via, i pot consistir en unes barres paralleles unides per petites travesses sistema Marsh, Mount Washington, EUA, 1866 sistema Riggenbach, Rigi, Suïssa, 1889, en una sola barra amb dents a ambdós flancs sistema Strub, Jungfrau, Suïssa, 1912, en dues o tres barres dentades paralleles desplaçades de mig pas o d’un terç sistema Abt, Montserrat, del 1892 al 1957…