Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
aparell de goleta de gàbies
Transports
Aparell l’arboradura del qual és com el de la goleta de dos arbres, però en què en el trinquet i en el major l’escandalosa ha estat substituïda, respectivament, per un velatxo i una gàbia, o per dos velatxos i dues gàbies.
pailebot
Transports
Goleta petita, rasa i fina, sense gàbies, no gaire diferent de la goleta pròpiament dita.
Era emprada pels pràctics d’alguns ports abans de la generalització del motor
ostaga
Transports
Cap de gruix adequat que fa d’amant en les drisses d’algunes veles, com ara les gàbies.
vela
A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…
masteler
Transports
Cadascun dels pals menors que, en els vaixells de creu, hom afegeix al pal mascle per a sostenir les gàbies i les veles altes.
Prenen el nom de la vela que sostenen masteler de gàbia , de sobremitjana , etc o bé del pal mascle en el qual van muntats mastelers del pal major, del trinquet i del pal de mitjana
paire
Transports
Capa que pot ésser feta a bord d’una embarcació de vela, per tal d’aturar-la poca estona, quan navega de bolina, amb tot l’aparell i amb temps bo, i que consisteix a bracejar les gàbies i altres vergues superiors per sobrevent, de manera que prenguin vent per la cara de proa, a arriar les escotes majors i a col·locar a poc a poc l’arjau del timó a sotavent.