Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
diferència de longitud
Astronomia
Transports
El més petit dels dos arcs d’equador compresos entre els meridians de dos punts.
regla d’acceleració i parada
Transports
Regla internacional que determina la longitud de les pistes d’aterratge dels aeroports: llur longitud mínima ha de permetre a l’avió de poder frenar o bé d’envolar-se en cas d’avaria d’un motor durant la fase de rodament sobre la pista.
Hom considera que l’avió s’ha envolat quan s’aixeca 15 m per damunt la vertical de l’extrem de la pista, després d’haver rodat sobre les set desenes parts de la seva longitud
distància de visibilitat d’avançament
Construcció i obres públiques
Transports
Longitud, mesurada sobre l’eix d’una via, del tram necessari per a poder fer la maniobra d’avançament en les condicions estàndard, sense que el conductor del vehicle que la fa perdi la visibilitat en cap moment.
La proporció de la longitud total d’una via en què cal mantenir-la és un condicionant geomètric de projecte lligat a la categoria de la via
distància de visibilitat de parada
Construcció i obres públiques
Transports
Longitud, mesurada sobre l’eix d’una via, que hi ha d’haver, com a mínim, entre un obstacle situat a la calçada i el punt des del qual el conductor d’un vehicle que circula en condicions estàndard el pot percebre sense interrupció fins a l’aturada total del vehicle.
Inclou la distància de percepció i la distància de parada Hom ha de mantenir la distància de visibilitat de parada, per a les condicions específiques, en tota la longitud d’una via
ferrocarril transandí
Transports
Nom donat als ferrocarrils que, travessant els Andes i formant una xarxa amb quatre línies principals, uneixen Buenos Aires (Argentina) amb Valparaíso (Xile), La Paz (Bolívia) amb Buenos Aires (Argentina), Salta (Argentina) amb Antofagasta (Xile) i Zapala (Argentina) amb Lebu (Xile).
La primera d’aquestes línies fèrries, la que comunica Buenos Aires amb Valparaíso, de 1 423 km de longitud, entrà en servei l’any 1910
singlada
Transports
Camí que fa una nau en un dia civil, és a dir, en vint-i-quatre hores, comptades de mitjanit a mitjanit.
Una singlada és sempre una mica més gran o més petita de vint-i-quatre hores, a causa de la diferència de longitud adquirida en la seva durada Hom també considera com a singlada, bé que incompleta, els intervals entre la sortida de port i la mitjanit següent, i entre la mitjanit anterior i l’arribada a port La singlada era comptada, abans, de migdia a migdia
gruix de perfil
Transports
En un perfil aerodinàmic, el major dels segments, perpendiculars a la corda del perfil, compresos entre el contorn superior i l’inferior.
Hom l’expressa en percentatge de la longitud de la corda del perfil gruix relatiu i pot variar entre el 3% en els perfils prims fins al 24% en els perfils gruixuts El gruix de perfil té influència sobre la variació del coeficient de sustentació amb l’angle d’atac i sobre el valor màxim d’aquest coeficient de sustentació En general el coeficient de resistència creix amb el gruix de perfil
avançament
Transports
Acció d’avançar un vehicle un altre vehicle.
El codi de circulació regula l’avançament, que s’ha de fer, llevat d’alguns casos de circulació urbana, pel costat esquerre o el dret, segons que la circulació sigui de mà dreta o de mà esquerra ès prohibit l’avançament a les corbes que no deixin veure tota l’amplada de la carretera en una longitud de 200 m com a mínim i també a menys de 100 m dels canvis de rasant sense visibilitat
schnorchel
Transports
Dispositiu que permet el funcionament dels motors dièsel d’un submarí quan navega submergit a poca profunditat.
Consisteix essencialment en un tub d’uns 40 cm de diàmetre i d’uns 15 m de longitud a la part superior del buc, que sobresurt de l’aigua Conté una sèrie de tubs d’entrada d’aire, uns per a l’alimentació dels motors i els altres per a l’atmosfera interior del vaixell, i una altra sèrie de tubs de sortida per a l’expulsió de l’aire viciat i els gasos de combustió Solen dur dispositius antiradar El schnorchel és anomenat snorkel pels anglesos i snort pels nord-americans
aeroport
Elements d’un aeroport: 1, torre de control; 2, pistes; 3, terminal de càrrega; 4, mòdul d’embarcament; 5, terminal de passatge; 6 sala de pre-embarcament; 7, recollida d’equipatge; 8, accés i facturació
© Fototeca.cat
Transports
Aeròdrom proveït d’instal·lacions i serveis permanents que assisteixen amb regularitat el trànsit aeri i que permeten l’aparcament, l’entreteniment i la reparació de les aeronaus, així com l’embarcament i el desembarcament de passatge i de càrrega.
La transformació de l’aeròdrom en aeroport es produí amb la instauració de les línies aèries regulars, poc temps després de la Primera Guerra Mundial El pes i la velocitat creixents dels avions emprats, les majors exigències quant a seguretat, la necessitat de permetre l’aterratge i l’envol, amb fluïdesa, de quantitats cada vegada més grans d’aeronaus i, per tant, de rebre i d’evacuar majors quantitats de passatgers i de càrrega, així com les formalitats legals imposades pel fet de procedir, les aeronaus, d’altres països, convertiren els antics camps d’aviació en estructures complexes de…